divendres, 24 de maig de 2013



Avui, una cita de John Steibeck en una carta a uns amics, al final del seu  Los hechos del Rey Arturo y sus nobles caballeros, un relat meravellós i màgic dels cavallers de la taula rodona, els amors de la reina Ginebra i Lancelot del  llac (un amor meu de joventut), els fets de l'encantador Merlí etc. Un llibre magnífic i molt recomanable (si algú el vol llegir li puc deixar).
La cita diu : Què hi ha a la ment d'un escriptor, tant si és crític com novel·lista? Per ventura l'escriptor no consigna el que més l'ha impressionat i habitualment de petit? Si el va impressionar l'heroisme  escriu sobre això i si és la frustració el que el commogué o la percepció de les degradacions... i si els seus sentits estan alerta, llavors ha d'atacar tot allò que li sembla l'èxit cobejat.
Estigueu al lloro, amics. I bon cap de setmana.

Nota amb clau: ja les sento, ja les sento rascant amb les potes i bellugant les antenes i em ve salivera només de pensar-ho.
Pels no iniciats sapigueu que el grup de lletraferits, per malnom The five black cats, cada any organitza una bacanal privada, el Lobster day o dia de la llagosta, en commemoració d'una, memorable, feta a Cape Cod (Boston) en 'un viatge fet per comprovar in situ, si els llocs eren com nosaltres haviem imaginat, en una novel·la escrita pels Five nomenada (i de molta anomenada), El caso Wortington.

2 comentaris:

marisa ha dit...

Tothom que se n'assabenta
es queda meravellat
que a una bona llagosta
tinguem tanta fidelitat.

Fins dillus. Una crazy cat

Mª Teresa ha dit...

Recent arribada també em deleixo pel Lobster Day, no m'ho perderia per res del món. Els amics s'han de conservar i si és amb una bona taula que més es pot desitjar, a més la Malole té cura sempre d'un bon vi.