divendres, 17 de maig de 2013




He tingut moltes coses a fer a fora de casa i també neguit (el nen del Marc no acaba de remuntar l'assumpte plaquetes). No m'he pogut dedicar al bloc. Però el divendres és divendres i per tant cal aprendre alguna cosa.

Al davant d'una de les portes de la ciutat hi havia un lloc pla molt adient per bullangues i espantadisses. Allí s'hi instal·laven venedors de fruites, cereals i verdures per tal d'evadir els impostos que els queien a dins les muralles. I al seu voltant es va anar organitzant allò que ara en diem un mercadillo amb tota mena de venedors, sanadors, arrencaqueixals, narradors d'històries, lladres etc. la fauna habitual.
Just a la banda de dins de la muralla es va construir un convent, el de Sant Josep que va passar a millor vida el 1835, en una de les bullangues acostumades. El van enderrocar i només va quedar l'espai i un porxo que l'envoltava. Es va arreglar i condicionar i allí es va organitzar aquell mercat primer, suposem pagant impostos. És l'actual Mercat de la Boqueria del qual no cal que us digui  gaire cosa perquè és conegut per tothom. Només dir-vos que és el més gran d'Espanya.
Ah i que les floristeries de La Rambla, ve del costum dels venedors del mercat de rgalar flors als compradors.
Si, sí, les bullangues potser són les mateixes però de la part diguem-ne poètica, poca cosa en queda. Potser els colors.