L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 102

SANT PANCRAÇ

Ahir Sant Ponç i avui Sant Pancraç. Segur que tots heu vist petites figures d’ell a casa de coneguts i a diverses botigues , al meu barri el tenen en un raconet a la bodega, a la fleca i a la farmàcia. És una petita figura de guix que representa un adolescent vestit amb túnica verda, un mantell vermell i que aixeca el dit índex de la mà dreta, mentre a la mà l’esquerra aguanta un llibre obert i una palma, símbol del martiri, al cap una corona daurada de llauna, calça sandàlies romanes. També molta gent porta una estampeta d’ell a la cartera.

La historia dels dos sants és similar, van viure casi al mateix temps i van morir per ordre de l'emperador, l'un en el regnat de Valerià , altre en el de Dioclecià. Pancraç, noble pagà originari de Frígia (Àsia Menor) es trobava a Roma on fou batejat, Dioclecià volia emportar-se’l a palau , sempre que renuncies a la seva fe, al no cedir el van decapitar. De nit, alguns cristians se’n van endur el cos i el van sepultar a la Via Aurèlia. Segons la tradició era el dia 14 de maig del 305, sols tenia 14 anys. Se’l considera advocat dels que busquen feina i la seva devoció es va estendre rapidament per Roma, també a Anglaterra, i a casa nostra es va fer popular a molts indrets dels Països Catalans.

La meva mare m’explicava que li demanaven treball; ella i les seves germanes eren modistes, fins que un dia algú no els hi va pagar la feina feta, uns vestits de festa, des de llavors pregaven així: Sant Pancraç que tinguem feina i que ens la paguin.

Ara amb la manca de treball que comporta la crisi, molta gent li porta espelmes i llantions, sols cal que aneu al seu altar de la Catedral, per tant un sant de molta actualitat.