dimecres, 15 de maig de 2013

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 102


SANT PANCRAÇ
Ahir Sant Ponç i avui Sant Pancraç. Segur que tots heu vist petites figures d’ell a casa de coneguts i a diverses botigues , al meu barri el tenen en un raconet a la bodega, a la fleca i a la farmàcia. És una petita figura de guix que representa un adolescent vestit amb túnica verda, un mantell vermell i que aixeca el dit índex de la mà dreta, mentre a la mà l’esquerra aguanta un llibre obert i una palma, símbol del martiri, al cap una corona daurada de llauna, calça sandàlies romanes. També molta gent porta una estampeta d’ell a la cartera.
La historia dels dos sants és similar, van viure casi al mateix temps i van morir per ordre de l'emperador, l'un en el regnat de Valerià , altre en el de Dioclecià. Pancraç, noble pagà originari de Frígia (Àsia Menor) es trobava a Roma on fou batejat, Dioclecià volia emportar-se’l a palau , sempre que renuncies a la seva fe, al no cedir el van decapitar. De nit, alguns cristians se’n van endur el cos i el van sepultar a la Via Aurèlia. Segons la tradició era el dia 14 de maig del 305, sols tenia 14 anys. Se’l considera advocat dels que busquen feina i la seva devoció es va estendre rapidament per Roma, també a Anglaterra, i a casa nostra es va fer popular a molts indrets dels Països Catalans.
La meva mare m’explicava que li demanaven treball; ella i les seves germanes eren modistes, fins que un dia algú no els hi va pagar la feina feta, uns vestits de festa, des de llavors pregaven així: Sant Pancraç que tinguem feina i que ens la paguin.
Ara amb la manca de treball que comporta la crisi, molta gent li porta espelmes i llantions, sols cal que aneu al seu altar de la Catedral, per tant un sant de molta actualitat.

2 comentaris:

marisa ha dit...

No deixa de ser ben curiós que en aquest món descregut encarga es vegi la imatge del sant en moltes botigues. Deu ser allò de: "Virgencita, Virgencita que me quede como estoy"

marisa ha dit...

torno a publicar el comentari que també es va esborrar. Deia: Aquesta tarda en Joan ha anat al carrer Hospital i ha tornat carregat de codonyat, mel, fruites confitades, "rosquillas extremeñas" boníssimes i altres llaminadures que més mal que no m'agrada el dolç que si no....