dilluns, 13 de maig de 2013

L'arpa i les seves vibracions, 270

MUSEUS D'EIVISSA

    Maqueta d'un tall transversal de la necrópolis, mostrant la
    situació i estructures diverses de las càmeres funeràries.

Tanco l’estada a Eivissa amb un apunt sobre els dos museus més importants i que us recomano visitar si algun dia us perdeu per l’illa. Avui i per la seva importància començo pel més conegut arreu del món.És troba a Vila, en el Puig des Molins.
Passejar-se per la necròpolis a l’aire lliure i per les sales del Museu monogràfic del Puig des Molins, és retornar als records de l’escola. Vaig estudiar el Batxillerat a l’Institut Maragall. L’assignatura de història ens la donava la professora Maria Comas, que ens feu memoritzar el llibre “La História de las civilizaciones”, tot allò dels fenicis, cartaginesos, guerres púniques, Roma i tot el que li segueix... Doncs bé al entrar al museu tot això em ve al cap ràpidament. Cada viatge a l' illa, i en van molts, torno al museu i sempre hi aprenc coses noves, cada any està més ordenat i còmode de veure. Em diuen la gent que conec del barri que de petits jugaven entre les oliveres, i les petites perforacions que de mica en mica feien els arqueòlegs, sense saber la riquesa històrica que tenien a sota. En el museu t’expliquen que de forma accidental per una cabra que va caure en un forat, és descobreix el que amagava la muntanya i d’una manera molt rudimentària el 1903 començaren a fer.-se les primeres excavacions i així fins el dia d’avui que segueixen amb noves tecnologies. Intentaré fer-ne un resum. La ciutat d’Eivissa igual que la necròpolis va ser fundada en el segle VII a. C. pels fenicis, que tenien la costum de sepultar els seus morts en un lloc proper a la seva casa, però separat per un accident geogràfic. Així, mentres sobre el Puig de Vila vivia la gent, a 500 metres i separat per una torrentera, tenien la ciutat dels morts, on fins el moment s’han trobat més de 3.000 tombes tallades en la roca, que desprès tapaven a sobre amb terra i plantaven una olivera al damunt. És considerada la necròpolis més important del Mediterrani occidental, tant per l’ amplia tipòloga de les sepultures, com per la seva extensió i estat de conservació, a més ha permés que l’estudi de les seves troballes de milers de peces, hagi sigut clau per interpretar la historia d’Eivissa, i sigui i un dels punts més importants d’investigació de la cultura fenícia – púnica en tot el món. Possiblement la terracota més coneguda és la que us poso


                                           Tanit, deessa púnica
Si poden veure ceràmiques púniques i d’importació grega, urnes cineràries, vasos en forma d’animals diversos: coloms, cavalls, cérvols; ous d’estruç,vaixelles, llantions púnics de dos metxes, terracotes de caps i mascares d’estil arcaic, i diverses figures de la deessa Tanit i Baal Hamon entronitzades , inscripcions romanes, àmfores púniques i greges, moltes peces de joieria de pasta de vidre, pedres dures i amulets policromats .
                                    hipogeus, càmeres sepulcrals

Ja veieu no tot es sol i platja, i turistes vermells com gambes a Eivissa, si es busca es troba història de veritat, aquella que com en el meu cas em porta a recordar l’escola on apreníem el nom d’uns essers comerciants del Mediterrani, anomenats fenicis. 
                               


















2 comentaris:

Maria Dolors Giral ha dit...

I dels quals sembla ser que en som rebesrebesnets. Per això diuen que som garrepes. El que som és comerciants, no confonguem.

marisa ha dit...

Molt interessant tot el que expliques.