Dimarts passat, en la Biblioteca Juan Marsé a on estic fent el curs de lectura de llibres, vaig assistir a una xerrada amb l'autor de PASEOS CON MI MADRE. Erem unes vint-i-cinc persones que varem gaudir durant una hora llarga d'una amena conversa. Aquest autor, nascut a Sant Adrià de Besos el 1965, fill d'immigrants andalusos, ha escrit una novel·la autobiogràfica de la seva vida de noi de barri. Ens parla de les lluites veinals, de les vagues obreres, de les cues de l'atur, dels concerts als camps de futbol, de les primeres superficies comercials, de la central tèrmica, del riu Besòs. Per a ell i molts dels seus amics de llavors, anar a Barcelona era endinsar-se en un món desconegut, estrany. Aquells éssers vinguts de molts llocs d'Espanya varen lluitar com a pocs per a conseguir unes llibertats que fins llavors ens estàven prohibides. Van ser les conquestes i les derrotes d'una generació, els fills de la qual són els homes i dones que ara s'apropen als cinquanta anys.
Javier Pérez Andújar és llicenciat en filología hispànica per la Universitat de Barcelona. Col·labora en moltes publicacions, també amb en Manzano a "l'hora del lector", ha prologat antologias de relats fantàstics, actualment en la edició catalana de El País. Ha escrit "Los príncipes valientes"y "Todo lo que se llevó el diablo" que han merescut molt bones crítiques.
He posat la portada del llibre perquè tot i que és una foto del mateix autor i que la dona que apareix al balcó és una veïna del barri que ell coneix, m'ha recordat molt a les pintures de Hopper.
M'encanta com escriu. En sóc una autèntica fan. Fa dos anys al Saló de lectures va anar llegint i comentant El Quijote i jo ho anava fent al mateix ritme. Va ser una experiència boníssima perwquè la seva visió era divertidíssima. Si vols llegir elssus llibres, els tinc.
ResponEliminaMarisa fa ja mesos que jo vaig comentar al blog aquest llibre que m'havia agradat molt,i la Mº Dolors també hi va fer un comentari. Sols una cosa a dir-li al Javier, sembla que ell ho va fer tot sol amb el seu grup, i es descuida mencionar que molta més gent entregada al barri del Besós traballava pels demès amb un color diguem-li cristià o l'etiqueta que volgueu possar-hi, en tinc moltes referències, la meva germana hi va viure uns anys en un bloc de pisos vivint entre ells, deixeu-m'ho dons entre la seva feina i molta d'altra silenciosa treballant pel mateix.
ResponElimina