LA TRESCA I LA VERDESCA

Anava a un encàrrec, sense pressa, badant. A l'acera de mar del carrer de Rosselló i per tant veia les cases de l'altra banda.  El Modernisme, altre cop, que em persegueix amb les seves bogeries. Portes inversemblants, finestres de totes formes, balcons, esgrafiats, relleus, ferros. Qui en dóna més? De cop, en una escletxa entre cases uns arbres em van fer creuar a l'altra banda i sí, trobar-me amb un jardínet no massa ben cuidat però amb parterres d'herbes, gronxadors i altres elements de joc que feien servir uns nois i noies grans d'una escola propera... i al final un muret amb un faune  tocant una flauta. Amb una A a dalt a la dreta i una Z a baix a l'esquerra. Un cartell ho aclaria tot: Placeta de Joan Brossa. Ah, llavors qualsevol bogeria estava justificada. 

Seguint el meu periple em vaig aturar a una botiga de coses marineres: brúixoles i sextants, plaques de nusos, barques per fer bonic, d'altres dins d'una ampolleta estris rars, un far... una botiga de somniar mars enllà. Després un "xinés" em crida amb la seva horrible estètica enfarfegada i opressiva a dins però aprofito per comprar-me un rascavidres que feia dies que necessitava i una bosseta que no necessito per a res però que de seguida li he trobat utilitat. Al sortir em creuo amb una noia de mocador al cap i recordo que la meva néta, la Mina, és la única de la seva classe que parla en català a casa. No res; no vull dir res ni recordar cap ministre. A continuació una botiga amb la porta de vidre, moderna i que al darrera llibres i més lllibres , com si fóssin maóns fan de paret. I un  cartell que diu : re-leer es sexi. Bé! Si senyor. Naturalment hi entro i és una llibreri a de segona mà (1 llibre 3€, dos 5, cinc 10. Me'n compro cinc (i en arribar a casa comprovo que tres d'ells ja els tinc, però tot sigui per la causa). Moltes botigues tancades. I, un bar, un restaurant, botiga i casa és la seqüència normal tot el camí. Després em crida l'atenció un restaurant en tres talles, o sigui tres mides de plats i tres preus diferents per combinar al teu gust i necessitat. Molt bé. A continuació un taqpisser on fan culs de reixeta -torno a recordar Brossa. I... a totes aquestes he d'apressar-me l'últim tros perquè faig tard. Però no, encara he d'esperar una estona veient les migracions de les llagostes de l'Atlàntic  i em poso molt contenta pensant en dilluns

Ah i finalment, tot això m'ha inspirat un conte que m'agrada força.. Veieu com de qualsevol trescada se'n pot treure partit?