l'arpa i les seves vibracions, 269

                                                EIVISSA i la seve gent

Tercera generació de la familia amiga

 Hola a tots, ja sóc novament a Barcelona encara que per poc temps. Què que he fet a Eivissa? Ser feliç, amb això està tot dit. No calen grans projectes ni demostrar-se a un mateix del que és capaç, l'anar fent de cada dia és suficient i axó he fet. Visitar els meus amics un a un, casa per casa, i en totes he sigut ben rebuda, obsequiada i estimada, dinars amb la menja del país, paelles, costellades, sopars típics als bars del poble de Santa Gertrudis, a Sant Rafel, a Santa Eulalia del Riu, orxates als Valencians, la més bona de totes a Vila i sofrit pagès a marina.He constatar que en quaranta tres anys quan vaig anar-hi per primera vegada, al fer-me padrina d’una nena a la que vaig ajudar a néixer a Barcelona i de molts més infants que van seguir, amb ara, tots els meus amics han millorat gràcies al treball, a les terres que s’han venut i al turisme, tot cal dir-ho, amb una projecció ascendent molt visible, tenen una vida més agradable i benestant, amb noves ampliacions a les seves cases pageses o de Vila, bestiar, tractors, cotxes, piscines, barques i de tot. Eivissa és una ciutat agradable on és pot viure bé, amb bon clima, pau i tranquil•litat. No parlo de les discoteques i les seves festes i disbauxes, part també de la seva fama, sinó del dia a dia de la gent nativa que jo conec i que és molta, gent sana que envelleix com jo, però que han omplert la seva casa d’infants, ja en la tercera generació, que té alegries i penes, que és solidaria i sap estimar.

                                       Tractor darrera la casa d'en Toni

El temps ha fet de les seves i ha plogut quatre dies sense parar de dia i de nit, però axó també ha sigut motiu d’alegria, en una terra eixuta on ho fa poc. L’aigua era esperada pels cultius dels camps: els melons, les síndries, la herba pel bestiar, les verdures tot ha crescut, i el sol dels dies restants en ha permès anar a les cales de diverses platges, Portinax, Es Vedrà, Ses Salines, Es Cavallet, la platja nudista en espera d’estrangers, totes amb l’aigua d’un blau multicolor, netíssima i quieta.

Terres de Can Toni Miqueleta, al fons la seva casa