LA TRESCA I LA VERDESCA

Ha parat de ploure. Surto al jardí i el llessamí és cobert d’estrelles blanques. Al  voltant de la taula de vidre, com un marc de brillants, unes gotes d’aigua pengen per sota. A la superfície de la taula, el llorer, tan alt, es reflexa en una atmosfera misteriosa, amb el cel i núvols al fons. Un altre jardí on voldria poder-hi entrar. El vidre és una porta i tant com obre possibilitats, les tanca. Miro al meu voltant i no sé si el que veig és el que hi ha o el que imagino en aquest món humit de fantasia, tan forta és la suggestió. Les altres plantes, la prunera, els nombrosos acants, les canyes americanes, la menta i l’orenga, les begònies i les margarides de cor blau, heures i aucubes, són pedres de toc de la realitat, verd tendre i variat, com l’esperança.