L'arpa i les seves vibracions, 264

Ahir una telefonada urgent comunicava a la meva amiga i a la seva filla, la mort d’una tia seva velleta i malalta de feia temps. Ràpidament agafarem el cotxe i anàrem a l’enterrament a Guadalest, a la província d’Alacant, 2 hores de viatge per llocs poc coneguts per mi. Guadalest és un poble preciós que viu del turisme de tota la costa. Una sortida afegida que no esperava.

Avui últim dia a Valencia, aprofito per veure el Museu de Ceràmica al Palau del Marquès de Dos Aguas, belles ceràmiques, rajoles molt antigues, potser més endavant en faré una entrada detallada al blog, tot i que la Mª Dolors en deu saber un niu i ho faria millor.

A la sortida és obligat acomiadar-se de la Mare de Déu dels Desamparats, la geperudeta com li diuen carinyosament els valencians de tant ajupir-se a mirar els que té al seu davant. Durant dues tardes i fins a les 12 dela nit, la desfilada de falleres, fallers i infants portant flors no ha parat. Els vestidors com en diuen dels homes que han anat teixint el mantell amb clavells vermells, per la part del darrera i una mica com podeu veure pel davant han brodat una manteleta com la que porten les falleres, de blonda blanca i per primera vegada han posat clavells grocs per fer el ribet com si fos d’or. Una preciositat visual que no pares de contemplar-lo. Els números queden freds en la pantalla, però no a la realitat viscuda. Han desfilat 103 grups de falles, unes poc nombroses, altres amb molts participants, en total 30.000 xicotes vestides de falleres, han portat 53.000 clavells i nombroses cistelles de flors, acompanyades durant els dies per 10.000 músics. La fotògrafa l’he escanejat del diari Levante que comprava cada dia, dels d’aquí no se’n toben almenys amb facilitat. Dins la basílica segueixen els peregrins de totes parts… també jo de Barcelona, enmig de japonesos i d’altres europeus.

Em queden molts més records i moltes fotògrafes, però ho deixo aquí. Demà dimecres marxo a Burgos a pasar la Setmana Santa amb la meva germana, i la seva Comunitat franciscana que ja em tenen preparada l’estada. Dies de repós pel cos i l’ànima, ja els espero per aturar-me una mica, també bon vi, bon pernil i dolços. Fins la tornada.

BONA PASQUA A TOTS.