dimecres, 20 de març de 2013

                                        Fixeu-vos quin aspecte d'estúpida té una gallina en acció. Però no em feu cas, no voldria pas influir en les vostres decisions trascendentals.

Crónica d'ecologia animal

Dieu-me insensible si voleu però mai, mai de la vida, mentre em menjo una truita m'havia posat a pensar en la gallina. I això que ja sabia que era la mare dels ous. Tampoc sabia que les cagarrines (de les gallines) es curen amb vinagre de poma. Ni que els cal escoltar Bach, Mozart o Béla Bartok (i Monp'ou ?). Tot això i molt més he aprés avui amb un article de La Vanguàrdia. De les vaques i els porcs ja ni us explico, I ni una, ni dos, ni tres, podeu apadrinar gallines, tantes com vulgueu i els altres animals també. A canvi us donaran productes produits per ells. Ara hi ha un anunci que si truques a un detrminat número , pel preu d'una trucada donaran un àpat a cinc persones. I sense producte a canvi! Res res, ho tinc ben clar; a partir de demà APADRINO UNA GALLINA. Almenys així ningú podrà tocar-me els ous que em pertoquen.

3 comentaris:

marisa ha dit...

jejeje!!!

Olga Xirinacs ha dit...

La gallina és un animal càlid i acollidor, maternal i nutrici. De petita vaig tenir una quiqueta que es deia Quiquiriquina. Amagava la posta al pati, sobre uns sacs de terregada i ens costaven de trobar els ous. Quan jo estava malalta me la portaven al llit, sobre un paper de diari, i la pobra bèstia s'estava quieteta...

Maria Dolors Giral ha dit...

Olga, T'haurien de fer padrina honorària i ja ho saps demà a regalar-li la palma per anar a beneir.