L'arpa i les seves vibracions, 261

Ja he tornat de València derprès de trescar de dia i de nit. Us en farè alguns apunts en diversos dies.

                                     Falla guanyadora del 1º premi

Sens cap dubte, en molts anys,les falles d’enguany han sigut les més crítiques i dures davant de la situació política, social i econòmica actual, això si amb humor i acidesa, els artistes fallers multipliquen el seu enginy fins a cotes impensables. En cada falla a més hi entrevénen un matemàtic i un arquitecte. L’alçada , l’amplada i tot l’equilibri de l’obra depenen dels números matemàtics. Aquesta era una de les més grans. Uns en faig cinc cèntims, però s’ha de veure per gaudir-la, ninot a ninot, en total 40, quin més ben fet. Artista Pere Santaeulalia.

Lema: “El que paga mana”. El diner té la propietat de fer-ho tot possible. A Europa es veu clar, uns dirigents polítics obliguen a altres a fer el que no volen. Són moltes les situacions on el diner es converteix en poder.

Aquesta falla satiritza la situació. Un criat venta a un Maharaja panxut i feliç, un altre li porta menjars exquisits, un donzella balla davant d’ell, tots li aguanten els capricis. A les ordres! El que mani! Ara mateix!. Sempre sota l’imperatiu del poder. A la part inferior, que podeu veure en detall, Rajoy balla davant la Merkel i, d’una petita bassa surten tres mans d’ofegats alçant cada una la bandera d’Escòcia, de Grècia i d’Itàlia. No se’n lliuren els dentistes, els banquers, els empresaris i un llarg etc.

El cartell en valencià diu així: Regne de Pastakistan. “Qui paga mana”. La Merkel a careots d’austeritat està portant Europa al desastre, mentre Rajoy amb gran debilitat està fent d’Espanya un empastre obeint allò que li mana la troica, perquè qui paga mana.

En el  Blog teniu la ventatge que la veieu sense pressa, empentes ni trepitjades que de tot vaig rebre, erem centenars al seu voltant, vaig anar-hi tres vegades per fer les fotos.