És molt tard, a la nit i acabo de tornar, com sempre amb aquell sentiment d'arrencada d'allí on voldria ser-hi més, sempre més, i em trobo amb les noves entrades dels diferents blogs que segueixo i també els comentaris diversos. Ara no m'hi puc posar però us vull dir a tots els blogaires amics, que us he trobat molt a faltar. Espero que aviat podré seguir connectada des de Saifores; ara estic en tràmits. Ja he perdut el compte dels cops que he intentat solucionar aquest problema.
És curiosa aquesta sensació de no veure-us directament però sentir-vos punts d'una xarxa que ens uneix. Un ret fort i ben travat en el que s'hi pesquen moltes coses. I el més maco de tot, trobo, és la ramificació : d'un surten comentaris d'altres que no coneixíem, aprenem nous camins per fer nous amics i ens sentim solidaris de moltes coses.
SIGUES MOLT BENTORNADA!!!
ResponElimina