Aquest
temps
Primavera? un xoriguer que plana,
i els verds sacidis de
l’avellaner.
Dents de lleó entre la gespa
tendra,
borrons omplint les branques de
botons.
També és l’espasa blanca d’un
avió,
roba neta dansant al sol i al
vent
i un globus que s’enlaira,
lentament.
Una certa llum tanca la tarda
mentre ens espera fent caliu, un
foc.
Llibres, menjars, la gran neteja,
jocs
i un conte cada dia, per somniar,
Calçots encara, amb dia
ennuvolat,
les bruixes es pentinen tot
ballant,
mentre mengem la mona tots
plegats.
Farigola en flor, gessamí tan
blanc,
vinques i frèssies, jardí
perfumat.
Primavera de verd primavera,
quin color tan apropiat.
Aquest poema és teu? M'agada molt!
ResponElimina