dimecres, 16 de gener del 2013

L'arpa i les seves vibracions, 253

                                                CARME SANSA

La nostra gran actriu catalana, finalitza el proper dia 29 la seva actuació al Teatre Tantarantana. Com que el monòleg que representa l’ha recitat moltes nits, segur que molts dels que llegiu el Blog, i us agrada el teatre ja heu vist l’obra Vostè ja ho entendrà. Amb uns amics varem anar-hi ahir, i ens va agradar molt. Xavier Alberti dirigeix Carme Sansa en un monòleg d’una gran intensitat emocional i un ferm compromís ètic amb el que Claudio Magrís, un dels escriptors més importants d’avui en dia, reescriu el mite d’Orfeu.
(Mª Dolors tota l’estona vaig tenir present la teva obra sobre Antígona, que tan bé vas treballar fa uns mesos, res a envejar amb el que ha escrit Magris d’Orfeu).
Euridice, la musa condemnada per la tradició a un silenci etern, cobra veu a través de l’escriptura brillant de Claudio Magris per reescriure amb una vibrant força poètica un dels grans mites fundacionals de la nostra cultura.
Minimalisme portat a l’extrem, decorat negre, cap estri que distregui, sols la llum que busca el rostre de Carme, res més, el seu cos en penombra total, resta immòbil dret, talment una estàtua enmig de l’escenari,durant 60 minuts, tan sols la seva veu i l’expressió de la seva cara és el que veu i sent l’espectador, maquillatge d'ultratomba, ulls perduts a estones, altres brillants segons el text. Al acabar i en un gest de solidaritat, ens demana que els aplaudiments d’aquesta nit siguin per recordar l’Anna Lizaran, i ella discretament és col•loca al nostra costat, per deixar l’escenari buit mentre la gent emocionada aplaudim l’Annita.
Carme Sansa és Premi Nacional de Teatre 2012, concedit per la Generalitat de Catalunya.



2 comentaris:

  1. Devia ser una sessió realment gratificant.
    I moltes gràcies per al·lusions que em pugen molt la moral, o l'ego, no sé.

    ResponElimina