LA TRESCA I LA VERDESCA

            

En un anar i tornar ràpid gràcies a l’AVE, dissabte vaig ser a Madrid per anar a l’enterro d’un cunyat.

            A migdia, un cop acomplertes les obligacions i devocions, teníem (vaig anar amb el Jordi) unes hores lliures que varem aprofitar a bastament. Al Tyssen hi havia una exposició “Gauguin i el viaje exòtico”. Ens van donar hora d’entrada a les 15’15 i vam aprofitar per dinar allí mateix. L’exposició bé, és clar, encara que no hi havia molts quadres. Vaja, sí que n’hi havia, però també molts d’altres pintors (Rousseau amb un de magnífic, Matisse, Nolde, Pechtein, Derain, Macke, Klee, els Delaunay etc) que com ell o a la seva ombra s’havien vist temptats per l’exotisme d’uns paisatges no civilitzats, diriem (per exemple els Delaunay Espanya). A mi, aquestes comparacions m’agraden perquè trobo interessant la manera pròpia en que cada artista s’expressa de forma individual a partir de premises semblants. En aquest cas, a més a més, es fa evident la nova modernitat que aquesta concepció de l’art va representar. En les obres hi ha no només allò que va amb l’obra sinó totes les possibilitats i suggeriments de les que vindran després.

            A continuació una bona passejada, comprovant com a Madrid han sabut conservar bars, restaurants, cafès i botigues sense la mania demolidora d’aquí. I després, com que el tren no sortia fins les 19’45 vam acabar al Reina on hi havia una exposició de Marie Blanchard (us en parlaré en un altre moment per no allargar-me més) que m’interessava veure i que va ser acompanyada de visita una mica de metge a no sé quantes sales més. Qui es pot resistir a entrar quan hi passes?

            Tot i la meva comprovada resistència en visitar Museus la sessió va ser forta. Per entonar-nos ens varem anar a prendre unes cerveses i unes braves i a comprar dos bocates de calamars pel viatge de tornada. Els calamars van acabar la feina d’atapeïment però sense conseqüències.

I colorín, colorado, el viatge se ha acabado. Un altre AVE per l'Olga