Uns tant i altres tan poc
Es dèia Juliana Morell, Va néixer el 1594 i el seu pare era un banquer molt ric. La mare havia mort de part i el pare, que no sabia com cuidar la nena la va enviar al convent de les dominiques, que li van retornar als quatre anys perquè no sabien què més ensenyar-li. A casa, amb preceptors particulars, la nena va començar el seu carreró (de carrera). Als set anys parlava llatí, hebreu i grec. Als dotze cinc més: espanyol, siri, italià, francès i àrab. I als disset ja, ni us ho explico: catorze idiomes més matemàtiques, humanitats, filosofia etc, Es veu que va ser una jove admirada i envejada i quan parlava en públic era un esdeveniment. Però... la nena no estava contenta, seria que sabia massa i que tant bombo i platerets la fatigava. Es volia fer monja perquè la deixessin tranquil·la. El pare, furiós, li va retirar el dot però una colla de senyores , senyors, membres de l'església i un bisbe i tot, s'hi van ficar per dotar-la. Llavors el pare, avergonyit es va tirar enrere i la nena es va fer monja. No va menjar cap perdiu però sembla que es dedicà al que li agradava, el coneixement, escriure, traduir i altres minúcies i va continuar essent molt coneguda. A que vosaltres no la coneixíeu? És la única dona que figura al paranímf de la Universitat de Barcelona.
Molt bona la referència, vaig estudia unes classes a la central i conec el paranímf, ara al veure el teu escrit he buscat un xix, trobant el medalló que la identifica, m'agradaria entrar-lo aqui,però no sé fer-ho.
ResponElimina