Encara em sento embolcallada per una mena de cotó que, per sort, es va fent més fluix dia a dia, Més que refredada crec que el meu cos intentava entrar en hivernació. Era en una bola de vesc que només a estones em permetia treure un ull i veure el que passava al meu voltant. La resta, son. Dormir hores i hores i llevar-me amb ganes d'arribar al sofà i dormir una mica més. I més i més. Els ulls rasposos, sacsejades de tos, mal de cap. En fi... una merda, ja us ho diré ben clar. Sembla que em vaig eixorivint. Ahir vaig veure tres pelis seguides i ja faig plans de carrer, carrer. No salto d'alegria al dir-ho però busco la corretja per anar a passejar. Tampoc el diari no m'ha donat cap sorpresa ni provocat cap atac de ràbia. Potser ha arribat el moment de les vitamines i una mica de marxa per veure si m'encomano. Jo mateixa em dono la benvinguda al món dels vius.