LA TRESCA I LA VERDESCA

Dones interessants: Marie Blanchard

L'altra dia, a Madrid, varem veure una exposició de Marie Blanchard, una de les pintores més importants de començaments del segle XX.

Tot i que va néixer a Santander va ser  a París on es va desenvolupar el seu geni creador. Va ser una d'aquelles dones, pioneres de les avantguardes. Naturalment, com a dona, i també a causa d'una deformitat física de naixement (desviació greu de la columna vertebral a causa d'una caiguda de la mare mentre l'esperava), va sofrir tota mena d'hostilitat i rebuig. El seu art es va anar desenvolupant i és en el cubisme on va trobar la seva etapa més creativa i interessant. 

S'havia format a Madrid i després, amb unes beques, a París on els seus mestres van ser Anglada Camarasa i Van Dongen. El seu entorn van ser Ribera, Joan Gris, Lipchitz...que com ella estaven el la línia del cubisme més indagador i trencador.

Cap a l'any 27 va sofrir una crisi d'espiritualitat, sota la influència de Jacques Maritain, sembla, i la seva pintura es va tornar més etèria i melancòlica; els perfils es desfan i la llum sembla que xucli els objectes, però sense concessions decoratives. Podria dir-se que era una mena de realisme màgic pictòric.

L'exposició, magnífica, em va interessar molt. Sens dubte és una de les primeres figures del cubisme. La impressió que segurament per la seva condició femenina no ha estat prou valorada , és la que t'endús de l'exposició. 

També vaig veure els quadres de l'Angeles Santos Torroella (i molts més, quí se'n resisteix a treure el nas per alguna sala?). Recordeu que us en vaig parlar i mostrar algun  d'ells? Són fantàstics.