L'arpa i les seves vibracions, 252

RUSALKA

Els Reis m’han deixat una entrada, per veure l’òpera Rusalka al Liceu. Llibret del poeta txec Jaroslav Kuapil i música d´Antonín Dvorák. Versió escenogràfica agosarada i impactant d’Stefan Herhem, segons sembla el millor escenògraf mundial actualment.

El nom de Rusalka prové de la mitologia eslava, que vol dir esperit de l’aigua que viu en llacs i rius. És una figura de contes de fades , com “La sireneta” d’Andersen i,” l’Undine” de La Motte Fouqué.

L’ambient màgic del primer i de l’últim acte està meravellosament aconseguit, té algun regust de Wagner, però sobretot és una obra txeca, amb una gran sensibilitat per l’art popular. La música difícil, és una barreja d’impressionisme i records d’expressionisme. El cant de cada personatge però va precedit, per un leit motiv (Wagner); el de Rusalka, és uns acords d’arpa de gran bellesa. L’ària més coneguda, la “Cançó de la lluna” que canta Rusalka, per demanar-li la converteixi en un ser humà, perquè pugui obtenir l’amor d’ El Princep, personatge que cada dia és banya en el llac.

Fins aquesta nit, és una òpera totalment desconeguda per mi. Segons l’explicació que ens fan abans d’iniciar-la, en el Foyer, fa 48 anys que no es representa en el Liceu, degut a les dificultats orquestrals i al mateix temps a la dificultat de trobar veus que puguin cantar-la. Feliçment aquest any han coincidit la possibilitat de superar els dos obstacles, a més de sumari la escenografia de Heike Scheele. No es pot demanar res millor.

Cantada totalment en txec, Klaus Florian Vogt dóna la veu al Princep, Camilla Nylund a Rusalka, Emily Magee a la Princesa estrangera, també hi ha una bruixa, tres nimfes i molts altres personatges que es mouen contínuament per l’escenari. Si voleu gaudir de part de l'escenografia de Herhelm, busqueu a Google: Rusalka al Liceu.