Encara no estic bé i tinc el cap embotat. Agafo la llibreta de capçalera i trobo :
repte- curiositat.
No es planten llavors a cops de destral.
Només cabdell? Una pobre imatge per expressar el que m'havia passat.
Era d'aquelles persones que entrebanquen els pots de sacarina.
Quan seia, les faldilles sempre li pujaven fins a mitja cuixa i pel segon botó de la brusa s'entreveia, indefectiblement, el sostenidor.
Entre observadora i observada.
tres ous, sal, pebre i anar afegint-hi farina a poc a poc
ara i sempre més, aquesta llum serà la nostra força
Mataró potatoes
Obro portes i camins trobo ombres antigues ben plegades en l'armari de la roba blanca
Parmesà i julivert. Rostir l'espatlla de porc
El crisantem imperial, a la proa. Els ecos del sónar a popa
Haviem d'anar a l'infinit a buscar aigua
i tot així.
Fora de context, qualsevol cosa és un sense sentit. O ben al contrari, agafa un sentit nou .
Aquesta llibreta, al cap dels dies em dóna sorpreses. Esperaré a estar més desemboirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada