Cap d’any
La pau de l’hivern
és un silenci blau
entre les branques de
l’avellaner.
Un sol net que escalfa
deixant passar, de tant en
tant,
un raig de fred.
És un avió que escriu
una carta a l’infinit
amb ratlla blanca;
ocells que busquen, sense piular,
mentre una tórtora els acalla.
La pau de l’hivern
és un llibre en mà i la llar encesa,
escoltant la tarda
que callada, passa.
Sí, la pau és això i quasi el comble de la joia.
ResponEliminaQuan poblicaràs el llibret dels teus poemes? En guardo uns quants de preciosos.
ResponEliminaQui tingués una bona pau d'esperit... ¿Vols dir que és voluntària? En tot cas, el teu poema en dóna, de pau.
ResponEliminaManipulant he perdut els comentaris, he hagut de fer el blog de nou i el dibuix sense sortir. Ja en parlarem. Sóc maldestra.