Les imatges, són les protagonistes absolutes de la filmació i això s'accentua per la música (la qualitat sonora deixa una mica que desitjar), de Prokofiev, que l'acompanya tota l'estona i que en molts moments converteix l'acció en una mena de ballet.
Hi ha moments antològics: les tropes, al final de l'estepa, que avancen cap a la lluita, el gel del llac que es trenca engolint els que lluiten, les dels camps després de la batalla...
Jo no soc qui per a fer un anàlisi de la pel·lícula. Tan sols dir que em va agradar molt i que aquestes van ser les meves impressions no qualificades
Divendres la tornen a passar. No per res..
vaig anar a la projecció del divendres, en faig un comentari al blog del diumenge.
ResponElimina