LA TRESCA I LA VERDESCA

         foto meva als sis o set anys. És molt dolenta però és de les poquíssimes que tinc i m'és particularment cara.

QUAN UN BOSC CREMA, ALGUNA COSA TEVA ES CREMA.

Ahir va tancar portes la llibreria Catalònia.

Després de més de 88 anys de la seva obertura i amb 82 anys d’activitat a la Ronda de Sant Pere 3. Després d’haver superat una Guerra Civil, un incendi devastador, un conflicte immobiliari, la Llibreria Catalònia de Barcelona tancarà definitivament les seves portes.

L’actual crisi, més accentuada al sector del llibre, ha generat una devallada de vendes els darrers quatre anys, que en les nostres circumstàncies i condicions, han fet impossible la continuïtat de la llibreria.

Això és part del comunicat emès per la llibreria per donar compte del tancament. Una porta gran es tanca i una de més petita (o al revés, no sé) s'obre: la de la nostàlgia. La d'anar amb el meu pare els dissabtes a la tarda a "veure què hi ha de nou", la d'escoltar noms i gents que aviat van ser tan coneguts com els coneguts de debò, la d'escollir un llibre nou i anar fins a casa amb el dit posat en una pàgina que m'havia cridat l'atenció, la de submergir-me en un altre món i no sentir ni gana, ni son, ni res més que allò que desplegava al meu davant. La llibreria Catalònia, sempre es va dir així encara que es canviés el nom, era la casa encantada on vivien els amics : Peter Pan, Cèlia, en Tom,...i on també hi havia malvats, fantasmes i éssers dolents que em deixaven  deliciosament esporuguida. I més i més amics i amigues que van anar creixent amb mi, educant-me, ensenyant-me, fent-me plorar i riure, emocionant-me, ensenyant-me a viure. Adéu Catalònia, casa meva, per sempre en el record com tantes coses ja.