He estat uns dies amb un cadarn imponent i encara, encara
Intento , amb la rutina quotidiana, llegir el diari mentre esmorzo. Oh deus de l'avern ! no és possible tant desori i tanta incongruència. Què més pot passar? quin xanxullo més es pot descobrir? Al final Millet acabarà tenint un monument a la Diagonal (reformada). La Moraleja, esconde la mano que viene lam vieja. A casa, a Saifores, sempre se l'ha conegut coma cals Vela, és evident que ens falta pedigree. A sobre, el llimoner té pulgó. No feu gaire cas del que dic, és sarcasme en estat pur, del que fan mal d'estómac i produeix malsons. Francament, després de llegir el diari, em trobo molt pitjor. me'n torno al llit i ja veurem si em llevo.
He buscat cadarn al google i he trobat una definició amb la que hi estic força d'acord, però quant a les imatges surten unes coses raríssimes, de cavallers, cuirasses, castells (com no sigui una al·lusió al superman Enric d'Anglaterra ) . La única que em convenç és aquesta , sense saber què hi posa al mig. És ben bé el meu estat d'ànim.
M'encanta la paraula cadarn que mai havia sentit.Al diccionari de l'IEC hi diu: refredat. M'ho temia. Jo ja he passat el meu que ha estat històric i prego per no recaure. Em quedo amb la paraula i prou.
ResponEliminaTens raó, en Millet serà, ben aviat, elevat als altars.
És necessari el teu sarcasme. Jo et faig la segona veu.
Salut!