dilluns, 1 d’octubre de 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA 08- Santorini- Oia

08- Dissabte 15- dia del sol

Santorini a les sis del matí se'ns presenta com un dibuix infantil de muntanya i neu a la carena. Ben coberta de núvols que treuen el nas per sobre i passen cap a la nostra banda. En quant surt el sol es veu com és en realitat: el mar on som nosaltres està en el cràter d'un volcà i la /les illes son els flancs d'aquest volcà. L'erupció forta va ser en el temps del rei Minos o sigui unes tres generacions abans de la Guerra de Troia cap al segle XII a de JC. L'illa va esclatar inclinant-se cap a una banda que va quedar submergida i el centre (el cràter) ple d'aigua. Al mig dues illetes. I la capital, a dalt de tot de tot en  un barranc gairebé inexpugnable. Bé, sí es podia pujar per una escala que fa ziga-zaga i a llom de mules o burros. Actualment hi ha un funicular dels penjats, amb  sis cabines. Des del vaixell s'ha d'arribar a l'estació del funi en una llanxa. Un cop allí dalt, un poble totalment turístic en el que cada casa és una botiga de souvenirs o un lloguer de burros, cotxes, quads o motos. Haviem llogat dos cotxes i anem al nostre aire i podem recórrer tota la illa i fer-nos una idea força cabal de les seves belleses que, malgrat la turistada, són moltíssimes i impressionants. L'altra banda de l'illa és muntanyosa i inclinada cap a la plana que du al mar. Ës molt més gran del que em pensava Tots els pobles, blancs, tots turístics, tos amb l'agricultura pràcticament perduda en bé del turisme i cases començades i abandonades. Tot molt deixat i brut. Als pobles, però la calç i el blauet regnen i tot ho embelleixen fent del conjunt una successió sense fi de parets corbes, finestretes, portes, entrants i sortints, xemeneies, campanars, pous i petits espais ben aprofitats, en el quals el joc d'ombres i llum és el tema dominant..
            Ha fet una calor terrible tot el dia però cap a la una ha estat foc dels deus fos a plom sobre nosaltres. Arribada l’hora del dinar el nostre nas ens ha encaminat cap a una terrasseta amb cobert de plantes. Perfecte. Ha estat un dinar d'aquí, sense quentos i boníssim: amanides gregues, unes olives que ni Ulises les devia menjar millors, una mena d'humus però fet amb faves que és una de les llegums que tenen més anomenada, moussaka, esbergínies fregides, conill estofat, peixos del dia... i finalment, unes postres casolanes requetebones: iogur grec amb confitura de raïm. Ens han donat la recepta:

Agafes una olla gran i hi poses uns tres litres d'aigua (o més) un kilo de sucre, un kilo de raïm, una pela de llimona i ho fas bullir unes dues hores. Quan els raïms són vermellosos es retiren i quan són freds s'hi treuen els pinyols. Es tornen a deixar en el xarop i s'hi afegeix el suc d'una llimona i vainilla en pols. Ha de quedar gelatinós i en bona consistència, o sigui que si és aigualit cal bullir-ho més estona. Si es vol conservar cal posar-la en pots i a Bany Maria.
De tornada hem anat a un mirador sobre la olla (el cràter) del volcà. No és d'estranyar que alguns vulguin situar l'Atlàntida.a Santorini .
            

1 comentari:

marisa ha dit...

És un dels meu somnis: conéixer Santorini. Les baves m'arriben als genolls.