LA TRESCA I LA VERDESCA--Que es mi barco mi tesoro...

12- Dimecres 19- Que es mi barco mi tesoro...

És l'últim dia. Ara que ja coneixem on son els diferents racons, les normes i els trucs per sobreviure, ara ens hem de fer a la idea que demà retrobarem la vida acostumada, la nostra de debò. S'haurà acabat mirar per la finestra i no tenir altra expectativa sinó la de potser veuré un dofí; tenir la línia de l'horitzó com a únic barem del temps i els núvols la mesura del temps que passa. I tots els matisos i intensitats del blau com a teló de fons. Un paisatge de Magritte fet a mida. Hem tingut molt temps, per descansar, per xerrar, inclús per treballar si haguéssim volgut, però la majoria l'hem passat intentant trobar-nos, almenys jo. Hi ha tanta gent movent-se contínuament que és difícil quedar en un lloc i no trobar-lo envaït amb la conseqüent variació de plans que això comporta i fa que ja no trobis ningú, com esperaves. Penses que al cap i a la fi d'un vaixell ningú no marxa però la veritat és que cada dia hem anat descobrint gent nova, tothom sembla nou cada dia i hi ha molt pocs que ens quedin fixats. En un vaixell, teòricament, no fas res però en realitat no pares. Generalment només son expectatives.

            Ens hem apuntat per visitar les cuines. Tot i que, naturalment només ha estat un treure el nas ha sigut molt interessant. Al barco hi ha dotze cuines diferents, cada una dedicada al restaurant de dalt, al de baix, als especialitzats etc.

            El que més clar m'ha quedat és l'ordre, la neteja i l'organització, perfectes. Cada tipus de menjar té el seu lloc i espai, cada cuiner treballa dedicat a una sola cosa, cada ajudant pica ceba, o talla enciams, o dibuixa lletres en un pastís, enforna, fa croissants, munta el plat, posa els plats a la rentadora etc. La maquina de rentar és com un renta cotxes de franges i tant la mida com la temperatura etc estan perfectament adaptades al que hi va. També els tipus de material va en contenidors de diferent color segons si és porcellana, vidre, cartró, coberts etc perquè també la màquina de rentar ho fa a diferents temperatures.

            Les amanides es preparen en un lloc, les mantegues en un altre, els plats calents ja no diguem. Les salses em sembla que les tenen ja preparades en enormes pots. Crec que no s'hi cuina gaire. Gairebé tot està ja preparat, excepte els pans, pastissets etc.

            Els cuiners van amb pinganillo per si han de rebre alguna ordre. Al davant de cada lloc de treball la foto del plat acabat tal com ha de quedar i també als prestatges on deixen els plats.

            Hi ha el Cuiner en cap, els responsables dels diferents restaurants, el responsable de materials, el de neteja i ordre, els de les cuines per pisos, el del bufet i del grill, els de les diferents especialitats : cuina xinesa, italiana etc, el de pastisseria...

Els forns són enormes. Al seu davant hi ha una habitació pel material que fan servir : per ex.les cassolertes de la creme broulée, els plats per posar els pastissos etc.

            Cada tipus de menjar va emmagatzemat en un tipus diferent de nevera amb atmosfera adequada, amb els graus de temperatura i humitat convenient. Per això els enciams o la fruita són frescos com acabats de collir.

Tot el menjar especial, per exemple el kosher ve dels EE.UU ja fet i embolicat. Ningú no pot tocar res. Recentment van tenir un problema amb una plata de menjar kosher que va arribar oberta. Això va ser suficient per haver de llençar-ho tot i desinfectar el barco. D'aquí el retard en embarcar i les obsessives neteges de mans a què ens sotmeten. De tota manera és una mica contradictori que d'una banda ens dutxin amb desinfectant i de l'altra puguem prendre cafè en un lloc on els americans posen els peus (com els duguin) a sobre les tauletes on hi deixem els plats.

Les quantitats, començant pel nombre de servei de cuina que és de 2.500 persones, són impressionants: Per exemple, en cada creuer de set dies, duen: 1.800 kg de carn, 6.800 kg de pollastre sencer i 1.500 de pits de pollastre, 590 kg de llagosta, 1.100 de salmó, 3.800 dotzenes d'ous frescos,, 34.000 k de fruita fresca, 3.785 litres de gelat etc En un dia normal se serveixen més de 12.000 plats entre passatge i tripulació. El cuiner que ens ho ha ensenyat ens ha dit que treballen deu hores al dia, amb dues de descans. I fan dos mesos de vacances.

 Ens han explicat moltes més coses però no us ho puc explicar tot.

A la tarda fem la maleta perquè aquest vespre les recullen. Ha fet molt bon dia però amb vent i per tant el mar està més revoltat que altres dies. Total que estava al balcó mirant el panorama de la posta i !gran emoció! , uns dofins saltaven a pocs metres. El mar és un espectacle inacabable, sempre diferent. Tant si està en calma o mogut, les variacions entre el proper i el llunyà són subtils canvis de color o de forma o moviment. I també la llum i els núvols que l’acompanyen. Durant aquesta travessia la línia de l’horitzó ens ha marcat la pinzellada del recorregut, adés confós, adés ben delimitada, contrastada, esperançadora o calma. Sempre suggeridora. El vaixell, lleugeríssimament balancejat avança amb pas segur. Ara que el sol ja no hi és, la lluna, finíssima en quart creixent sembla ser el fidel de la balança. Allí s’aguanta l’equilibri de la profunditat del món desconegut i l’aire. Entre els dos, qualsevol cosa és possible, inclús la impassibilitat del pas del temps. Lentament es va enfosquint i el rosa llunyà donarà pas a les estrelles: la Ossa amb la Polar, el triangle d’estiu, encara i més avançada la nit Orió refulgent, contemplats per últim cop aquesta nit en que l’aigua ens sosté i els dofins juguen a seguir-nos.