LA TRESCA I LA VERDESCA - Dia epicuri

    Diluns 17- Dia epicuri

            Hauriem d'esmorzar fluix perquè ens han anunciat que hi ha un brunch en vistes, però la carn és dèbil i fem més o menys com sempre.

            Avui no sortirem del vaixell en tot el dia i és qüestió de matar el temps. I ho fem amb sanya, no fos cas que s'escapés. Tothom vaga en les més pintoresques vestimentes: banyadors i saris mig trtansparents, samarretes, vestits de platja ... el més utilitzat les samarretes model Bibendum de colors diversos però característicament cridaners. Quan més gorda és la senyora, més estrambòtica la vestimenta. En comptes de sessions de bottox i cremes haurien de venir els de Weigt Watchers a fer proselitisme. És increïble l'afany exhibicionista de la carn matxucada. Em tenen obsessionada les panxes i culs i també les cames. Podria ser un creuer patrocinat per una clínica epecialitzada en varisses, galindons i d'altres.

            A les botigues del quart pis fan rebaixes: carteres, bolsos de festa, corbates, rellotge, arracades, mocadors i altres coses im-prescin-di-bles al mòdic preu de 10€. Naturalment ens firem alegrement i a més a més hem tingut la sort de ser de les primeres i poder escollir. Després baixem al tercer pis i tornem-hi amb altres artícles rebaixats.

            I a la fi, la bomba, el brunch. Un despilfarrament culinari bestial d'aquells que fan angúnia. No es pot descriure la quantital de menjars diferents, les salses, les carns i fruites, verdures, especialitats italianes, xineses, tailandeses, plats dolços i salats, fonts de xocolata blanca i negra manant constantment per sucar-hi fruites, escultures amb síndries, decoracions gegants de gel, crèpes fetes al moment farcides amb coses salades o dolces, peixos en escabetx, salmó a carretades, pastes dolces, sushi, fruites i verdures en consistències i formes diferents... Però tot i els exemples de les conseqüències d'aquesta alimentació, retrobem l'ancestral reacció de menjar quan hi ha menjar, ens posem com el quico i deixem la meitat de les coses que per pura golafreria ens hem servit. No ens enganyem, és perquè no renunciem a les postres i gelats, tarteletes, pastes, dolços i sucs tornen a omplir la taula com sortides del corn de l'abundor. I només és la una. Ja veurem què passarà quan tinguem gana un altre cop.

            Després, el tercer oficial ens fa una mena de conferència explicant com es va fer el Celebrity Cruise. Una passada (dos bilions d’€) La xerrada és en castellà i molt amena. També ens explica tot el que passa al barco, des de les feines diverses fins anècdotes, els materials que s'utilitzen cada dia, com es fa el reciclatge, la seguretat... tot. Després ens el trobem a l'ascensor i el felicitem i aprofito per preguntar-li si s'ha trobat mai amb un crim i m'ha dit que ell no, però que sí que hi ha bastants suïcidis. Gent (normalment homes) que s'emborratxen, que s'han barallat amb la dona o el que sigui i que es tiren all mar o s'esclafen en algun lloc etc. Ha estat molt interessant.

            Llavors anem a l'habitació a fer una migdiada de la qual despertem per a tornar a anar de compres, ara a una botiga on l'altre dia varem veure uns jerseis que ens agradaven. Jo, em compro un de llarg i negre que m'encanta per la seva suavitat. A més estan molt rebaixats i en això trobem la nostra justificació.

            I què fem, a continuació? doncs si senyor, anar a berenar un geladet i una llimonada. Tot seguit veiem pondre's el sol a la coberta de dalt de tot i ara descansem una estoneta, esperant anar a sopar. El Jaume diu que ha vist un dofí però no sabem si creure-ho.

Termes mariners ben coneguts que ens ha exsplicat l’oficial:

            Irse al carajo (el lloc on està el vigia i fa molt fred)

            Pasarse de la línea- la línia és on s'agafen els caps de les veles

            Atar cabos

            Anda y que te zurzan- quan algun mariner o marino es moria,           l'embolicaven amb la seva hamaca i la cusíen. Amb l'últim punt cosien també el nas per comprovar si  realment era mort.