EME-A MA
Llegir el diari és un exercici tan complex que, de mica en mica, està envaint els meus matins. No tan sols és informació sinó, és clar, reflexió i aprenentatge. Temes grossos, molts però també de petits, són una font constant d'interès que fàcilment em duria a necessitar un arxivador-real o virtual- per guardar-los i poder -los utilitzar amb més calma. N'hi ha tants que l'arxiu sempre seria ple. Però alguns no poden arxivar-se, necessiten parlar-ne, almenys com a vàlvula d'escapament per no fer-nos rebentar. Per exemple el cas Wert de tan difícil digestió i comprensió. Trascendint ja de la persona i el fet concret, el que em pregunto és com l'educació està tan menystinguda; com, aquí no passa res, com es pot seguir reblant el clau , com...Els més grandets grandets ja varem ser españolitzats en el seu dia i sabem en pròpia carn en què consisteix la sibil·lina impregnació d'un tipus de pensament elitista, separador, tancat. Passats els anys ens deixa perplexs que no es vegi indiscutible que cal airejar, fer pensar, deixar decidir. Tot allò que, il·lusos, ha estat la nostra lluita educativa amb els nostres fills. No es planten llavors a cops de destral. Tan de bo si almenys això ho tenim clar (i també els nostres fills).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada