dijous, 25 d’octubre de 2012


Tren del ciment- Castellar de n'Hug

Tinc tantes coses a fer que no tinc temps pel bloc. No sé perquè però el temps, que diuen que és elàstic, a mi, cada cop se'm fa més emporlanat pel que m'envolta i no em deixa respirar. Aquesta és una paraula que fan servir a Saifores per dir que un espai emporlanat ( o sigui encimentat amb portlan) es fa compacte. No dóna feina; no cal treure-hi herbes, ni cavar, ni fer solcs, ni gairebé escombrar. Tan poca feina com poc gaudi perquè ja em direu quina gràcia té un espai emporlanat. La meva lluita consisteix precisament en no deixar-me emporlanar ni en el temps, ni en l'espai, ni en res, encara que això em dugui un cert desgavell. Allò de "quien mucho abarca, poco aprieta".

Un cop desemporlanats, cal dir  que des d'ahir i fins l'11 de novembre, Barcelona es converteix en la capital dels documentals musicals. Es passaran molts d'aquests (al cinema Aribau i a la Filmoteca), alguns d'ells d'indubtable interès. Per exemple Your say look back, sobre Bob Dylan, o Let's get Lost  sobre Chet Baker. Segur que alguna vegada heu quedat impressionats per algun vist a la TV. Ara és el moment de veure'ls podent-los escollir. Ah i a l'hotel Regina, Bergara 4,  es fa el Mercat Internacional del Documental Musical. És qüestió de fer-hi una trescada a veure què hi ha. 

El món està emporlanat. Qui el desemporlanarà? El desemporlanador que el desemporlani, bon desemporlanador serà.