13 – dijous 20
A primera hora del matí entrem al Port de Barcelona, però no tenim la sortida del vaixell fins les nou.
Esmorzar i espera. Últimes mirades, sense sorpresa: el Tibidasbo ens protegeix i Montjuïc ens dóna la benvinguda.
El vaixell és gairebé buit i sense lluminàries, desconegut. Sabem que és una treva, que avui mateix tornarà a omplir-se i salparà de nou amb mils d’històries noves.
I el xino? Deu buscar a Barcelona el que voldria trobar? A la tarda, a casa ho acabaré d’esbrinar, però no serà el mateix que quan em semblava que estava passant a la porta del costat. Haurà estat, tot plegat, un somni? una d’aquestes mils d’històries possibles o vertaderes?
Doncs sigues molt benvinguda i gràcies per fer-nos somriure amb les teves cròniques.
ResponElimina