07- divendres 14
El temps molt calorós i la lògica matutina ens indiquen que hem de trobar un taxi i anar cap a Éfes i després ja es veurà. Trenta taxis se'ns disputen i ràpidament fem preu amb un de gran que ens durà i esperarà on vulguem.
Abans d'Èfes anem a les restes del temple de S. Joan apòstol. No tenia ni idea que existia i és impressionant. Devia ser una basílica immensa, tal com es pot endevinar. Allí hi ha també la tomba de S. Joan. No sé si encara hi és de debò. Al seu costat, un castell molt ben conservat i emmurallat. Allí, de lluny es pot veure la única columna que queda del temple d'Artemisa que havia estat una de les set meravelles del món. Sic trànsit glòria mundi.
Tornem a un Èfes força diferent de quan hi varem ser perquè tota la gent del món sembla que s'hagi donat cita allí. És bestial. No sé si aquest món dels creuers ho fa però aquesta és la impressió que ens dona tot el que visitem. Malgrat la gentada continua essent una meravella : el teatre, l'odeó, els diferents temples, el carrer on hi havien les capelles, la font, els mars de ruïnes i columnes per terra, i, per suposat el millor de tot: la biblioteca. Encara que gairebé tot sigui per terra es veu perfectament que havia estat un centre importantíssim religiós, cultural i comercial. No sé si amb tanta gent entrepeus poden restaurar alguna cosa. Per uns que hem vist actuar dona la impressió que és com a Egipte: restauradors-pincell en mà, matxaques amb escombra o colocant pedres artísticament i una organització “deficient”. En canvi, la ciutat de Kussadassi és tota nova i, no vull tenir mentalitat de creuerista, però sembla que la major part del comerç està dedicat al turisme.
El taxi ens deixa un altre cop al barco i allí, divisió d'opinions: uns van a banyar-se, d'altres dinar al barco i després compres, algú se'n va a recórrer carrers. Avui hem dinat a la banda descoberta de la coberta que sempre és ocupada. Ha estat molt agradable. Després de dinar hem anat de compres (no es podia fer altra cosa) i ens firem uns mocadors i bossetes per tutti quanti.
A les sis marxem. El mar és més pla que un llençol ben plegat i jo aprofito per escriure i la Isabel juga a perdre i retrobar coses. Aquest vespre el sopar és informal/elegante o sigui que ves com vulguis mentre no facis fàstic.
Tinc ganes de dedicar-me al conte del xino però la cosa està massa dispersa com per fer-ho. Amb el xino de debò ja ens reconeixem i saludem. La dona ens somriu i ens ha dit que són de Singapur. Ai pobre, no sap la que li espera.
Bufa! encara hi ha molta més gent que quan jo hi vaig anar fa 3 anys i mig. De tota manera, és preciós.
ResponElimina