divendres, 18 de juny de 2010

TRESCA I VERDESCA 124




Lloat sigui sant Firefox, ja torno a tenir internet (ara que me'n vaig demà a Saifo, la setmana pròxima a Rumania fins el 8 de juliol). O sigui que no sé fins quan tornaré a escriure.

  • Crec que serà un bon dia. Almenys comencem amb l'anunci del Millet, amb aspecte patibulari, que finalment entrarà a la presó. Avui, si escolteu bé podreu sentir les trompetes dels cavallers del Palau i els corcers piafant. No hi aneu, però, perquè podria desplomar-se el llum-sostre.
  • Vau veure, ahir el llum del sónar? Era espectacular tot i que podem preguntar-nos si estem per tals louminàries.
  • Torno a insistir, i serà la última, perquè aneu a veure l'exposició Fortuny a la Pedrera. Us en faria el raport però està tan ben explicada que no cal més que anar-hi. A mi m'encanta i tinc molt bons records del Museu Fortuny a Venècia. Ah un plus: us podeu emprovar virtualment els preciosissims vestits. Jo amb el que més m'agrado és amb una casaca brodada, sumptuosa. Aquest sí que era un home del renaixement, agafant la paraula en tots els seus sentits. S'acaba el 27 de juny.
  • Del TC no us en parlo. Prou que en sentirem a parlar.
  • Ni de l'altra terrarpemol, el de la Sagrada Família (estic veient que no caurà).
  • Joan-Pere Viladecans, el pintor, ens parla avui en un artícle de la tristesa actual generalitzada, La societat trista,que es converteix en colectivitat sense ganes, arísca, sense alegria ni desig. Té tota la raó. Així estem tots qui més qui menys. però jo, amb el meu acostumat optimisme em solidaritzo quan diu que potser la solució estigui en la creativitat, en la imaginació, en l'aprofundiment del que cadascú de nosaltre du a dins i al retorn a uns orígens més humans i essencials. Si, però tampoc puc deixar de preguntar-me fins a quin fons del fons del fons hem d'arribar els que això ja intentàvem practicar-ho abans d'aquesta tristesa.
  • I no vull posar-me ni posar-vos tristos. A viur que són tres dies.Inclineu-vos per les fulles i l'ocell, no pel peix negre que boqueja volent sortir de l'aigua.