dilluns, 14 de juny de 2010

TRESCA I VERDESCA 123

Que noche la de aquel dia! Els Beatles en acció

Quina nit la d'aquell dia o quina setmana la d'aquell mes! I pel que veig a la meva agenda , aquesta no serà pas millor. No sé si podré escriure gaire. demà, segur que no, però no m'oblideu! Recordeu quan era jo la que aguantava el pes del bloc com si res.
Aquests dies són feixucs, plens de coses que no m'agraden però he de fer. Per moments em sento empesa per un excés de càrega que he de gestionar, com en diuen ara, com puc. Espero que aquesta sensació es dissipi com la boira del matí a la muntanya i retrobi la meva disposició mental acostumada i que tan em cal, tan ens cal als que volem escriure. Ara ja no puc prescindir d'aquesta droga i se'm fa dur quan me n'he d'estar.
Espero que sigui com la Patum: foc, disbauxa , i un cop acabada, pau.

2 comentaris:

Marisa ha dit...

Com deia sempre la meva mare, quan estava bé i ara no ho diu però és un exemple meravellós de la dignitat d'una persona davant la imminent mort:
SURSUM CORDA (amunt els cors).
Ànims, amiga, no se el que és el que et trasbalsa però aquí estem.

Mª Teresa ha dit...

Poques vegades dius que has de fer coses que no t'agraden. A tots ens toca i no ho dic per la declaració de la Renda (quin pal!) sinò que la vida és complicada. Si et podem donar un cop de mà, ja ho saps...