L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 23

IV LA PATUM – Un jurat internacional reunit a París acordà que la UNESCO declares la Patum de Berga, obra mestre del Patrimoni Oral i immaterial de la Humanitat, el 2005.

Desprès de cinc dies de festes, el diumenge s’acaba amb els Plens, personatges que sols actuen de nit, el seu nom vol dir que estan plens de foc . Van vestits amb roba de cotó, alguns ja amb roba ignífuga, amb mascara protectora a la cara. Tant la cara com el cap van coberts d’herba fresca, la vidalba, que es troba arreu dels voltants de Berga. L’herba dóna frescor, està humida, i protegeix del foc, solen ser un centenar i porten les bengales, coets o el que vulgueu dir-li encesos. Sempre giren en rodó i tenen militricament estudiats els moviments.. Quan els Plens entren amb els coets encesos, els llums s’apaguen i els músics comencen a tocar una melodia enervant. És el moment de major espectacle de La Patum, el moment culminant de la festa, l’apoteosi. Escassament dura cinc minuts, intensos com pocs, durant els quals la plaça es converteix en un infern de foc.

La foto no es una galàxia , és la gent de dins la plaça girant i saltant, entre mig dels Plens. S’ha de girar en sentit invers a les agulles del rellotge, no et pots aturar, tampoc la massa ho permet, t’empenyen a girar dins d’un remolí humà sens parar. Per descomptat que no saps on et trobes, pel foc i el fum que tens a sobre. Quan s’obren els llums pots trobar-te en el lloc més oposat del que et penses. La desorientació es total a dins, però no perillosa. L’ olor és de vidalba trepitjada i de pólvora.

Les mesures de protecció no es noten, però hi son i molt eficaces.

Espero haver-vos encomanat una mica de les vibracions de la La Patum que he viscut per primera vegada amb uns amics extraordinaris. Dins meu en queden moltes més. Hem decidit tornar-hi l’any que ve...a més ara ja tinc la roba de Patumaire adequada.