L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 18

La Mª Dolors, la nostra estimada reportera, ahir ja ens va avançar que avui és Corpus i ens recomanava veure l’ou com balla... jo segueixo avui, agafant el seu fil.

Tres jueves hay en el año… A Barcelona, tenim una tradició coneguda des de 1588, “L’ou com balla” (desconec si en altres llocs de Catalunya també), tots sabem que consisteix en buidar un ou i posar-lo sobre el brollador, on gira i gira sense caure. Es col·loca en els brolladors de claustres, jardins i patis. Les fonts es decoren amb flors i fruites, el resultat és de gran bellesa. Diuen que recorda el pas del temps i el cercle de la vida...

Si teniu temps, des d’avui i fins el diumenge, el podeu veure: al claustre de la catedral, Museu Frederic Marès, Casa de l’Ardiaca, Ateneu, claustre de Santa Anna, claustre de la Concepció i Acadèmia de Bones Lletres. Segurament en altres patis que ara mateix no recordo.

El culte litúrgic a Barcelona, per motius de treball, s’ha traslladat al diumenge següent. L’església catòlica celebra la festa de l’Eucaristia, el pa i el vi que Jesús ens deixà com el millor de la seva Persona, la vida.

Els documents escrits de l’any 1320, ens deixen constància del Corpus a Barcelona, és una de les festes més antigues i lluïdes de la història de la ciutat, amb dos actes ben populars, l’esmentat de l’ou com balla i la processó, en la qual els clergues i fidels desfilen solemnement pels carrers acompanyant l’Eucaristia.

Ramon Casas té un oli, de grans dimensions pintat al 1907, de la processó de Corpus surtin de Santa Mª del Mar, exposada actualment al MNAC; també és de tots coneguda la fotografia de Gaudí del 11/06/1924, que amb un totxa a la mà acompanya el seguici religiós.

Obren la processó, els gegants, els cap grossos i el bestiari històric de Barcelona, fruit de la imaginació popular . Tots tenen història llunyana o recent, actualment surten: l’Àliga, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac, la Tarasca o Cuca Fera i els Cavallets Cotoners, per a gaudi de petits i grans.

Caldria recordar també les catifes florals als carrers de molts pobles veïns, com Sitges i altres.

Demà a la tarda marxo cap a Berga a casa d’uns amics, (Malole, estic amb tu, que bonic és tenir amics) per veure la Patum, a la tornada si no vinc socarrimada i amb els ulls emmascarats , ja us escriure les meves vibracions.