L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 19

- LA PATUM, he pasat tres dies seguits de festa a Berga a casa d’uns amics. Hem pujat en cotxe quatre del grup. Barcelona – Berga per autopista, una hora sense corre. Increïble. Com que tenien altres convidats , a l’Isabel i a mi , ens han instal·lat per dormir a l’Hotel Estel, petit i còmode, en una habitació que donava a la muntanya amb vistes de Queralt. Al capçal del llit una reproducció d’un quadre de George Braque “L’oiseau bleu et gris” datat del 1962, ens dóna la benvinguda, és d’un cubisme agradable a la vista. A la tarda veig per primera vegada la Passada des de les escales de l’Hospital de Sant Bernabé, un lloc elevat dalt d’un carrer costerut, per situar-me sense risc. L’anagrama de l’hospital és una creu blava creuada per una oreneta blanca, em quedo parada davant del cartell i faig fotos,el trobo senzillament preciós; comento la coincidència i m’expliquen que a la comarca a la Marededéu de Queralt, li diuen carinyosament la oreneta. Tot té una simbologia.

La Patum és una escenificació sacra –històrica- popular , nascuda de les antigues representacions teatrals religioses, en aquest cas la festa del Corpus , de l’època medieval, amb barreja de elements religiosos i pagans, àngels, dimonis, espases,lluites, foc, pirotècnia . El nom li ve del Tabal , un gran tambor que presideix la festa i que recorre tota la ciutat amb el seu repicament, pa-tam, pa-tam, que per denominació popular va quedat com La Patum, que al llarg de sis sents anys s’ha trames de generació en generació.

Durant tres dies he sigut una Patumaire que no s’ha perdut cap festa. Això si justs a l’ arribar els meus amics em van comprar un barret negre amb l’ala ampla per tapar-me el cap i casi els ulls, un mocador vermell amb l’anagrama de La Patum (una màscara negre) i una jaqueta de cotó verd fosc, tipus soldat del Vietnam, per prevenir cremades, cal evitar teixits sintètics Amb aquesta indumentària pots fer de badoc al voltant de la plaça o de participant a dins, que vol dir saltar i ballar, amb el ritual patumaire, que vaig trobar complicat. La beguda típica de les festes per aguantar tot els salts, és “la Barreja” composta de moscatell i anís, dolceta, i que fresca entra molt bé, el porten en botelles de plàstic i que s’utilitza principalment per agafar forces entre salt i salt. L’alternativa es el mau-mau, una beguda una mica més suau i de sabor amarg; porta una certa quantitat de vermut negre , gasosa i un toc secret de Gin Xoriguer de Menorca. S’ha de veure ben fred i amb porró, i com que son de vidre, no poden sortir del bar,per això no es porta a la plaça. Però molts es desplacen entre salt i salt al bar més proper. Nosaltres hem tirat de cervesa i algun xarrup de Barreja.

Els personatges que desfilen i ballen, segons un ritual perfecte, són: els Turcs i Cavallets, les Maces, L’Àliga, els gegants, els Nans vells, els nans nous,la Guita grossa, la Guita xica, i el més espectacular Els plens. La fotografia correspon al ball inicial Les Maces.

Intentaré amb les moltes fotos que he fet, explicar-vos en diversos dies, les meves vibracions.