dijous, 3 d’abril del 2014

LA TRESCA I LA VERDESCA


 MENU

Linguine amb marisc
Llucets de racció alla veneciana
Fruites de Tahití

La vida diària, encara que no sigui la nostra, sempre ens aporta notícies sorprenents. Avui m'he assabentat d'unes quantes. Per exemple que a l'exèrcit rus hi ha una unitat de cetacis. De debò, no és broma. Aquests animals, dofins,  estan dedicats, en primer lloc a usos militars com per exemple la detecció d'explosius al fons del mar. Però com que últimament no tenien gaire feina (creuem, creuem els dits) els van dedicar a un programa amb nens amb afeccions neuràlgiques i autisme. Aquesta unitat estava adscrita a Ucraïna i ara han tornat a passar a Rússia. Suposo que també els deuen condecorar. M'encantaria anar a una cerimònia d'aquestes. On els deuen clavar la medalla, pobrets?
 Una altra cosa curiosa és la troballa d'un Gauguin i un Bonnard a la cuina d'un home italià que els havia comprat per uns trenta euros en una subhasta. Molt cutranga devia ser la tal subhasta perquè ningú sospités el valor d'aquells quadres. Mira que, precisament aquest dos són autors de "mena" inconfundible! Imagino que els raviolis i els linguini d'aquella cuina devien ser memorables. O potser ningú no en feia esment i se'ls menjaven com si fossin els espaguettis de qualsevol restorantxutxo d'aquí, sense suc ni bruc.
I ara, una d'aquí. Als secessionistes del Véneto, els han descobert un enginy, una andròmina feta a casa per uns manetes, amb pinta més o menys de tanc amb el que volien...  dubto en pensar què en volien fer.
Després diran que els Treballs Manuals a l'escola no son importants. Com que tot és fer comparacions amb el Quebec, amb Escòcia, amb Crimea etc, qualsevol cosa que bellugui, potser també ho faran amb els del Véneto. Però una cosa és fer jocs de mans i una altra és ser un manetes. El nostre govern, del primer en sap un ou, del segon ja  no n'estic tan segura. No m'imagino en Mas al garatge  de casa seva, a Premià, passant paper de vidre per la segadora per convertir-la en un per si de cas.
I en una altra dimensió, comentar que ha començat una nova aventura editorial: una revista de cultura que es diu Catorze. Dirigiu-vos ràpidament cap el quiosc de la cantonada a veure què. 

1 comentari:

  1. Ara quan sorti a recollir el net que "em toca" els dijous passaré pel quiosc. Ja us diré

    ResponElimina