A EMPENTES I RODOLONS

BON DIA:
Segueixo el tema d'ahir.


Literatura.
Quan la Marisa i jo teniem uns disset anys, varem anar a El Escorial.  Jo recordava amb detall, ves per on, la biblioteca del Monestir.  I al tornar a veure-la, vaig quedar parada. Tot era igual al que recordava! Es ben curiós que alguns records queden tan ben fixats.  Qui m'havia de dir en aquells moments que m'acabaria fent una "lletraferida". No vaig prendre nota de les obres més notables i ara no vull ficar la pota, però si puc dir que entre les obres úniques d'aquesta biblioteca que té més de 40.000 exemplars, hi ha un manuscrit d'una de les obres de Santa Teresa.

Seguint en el tema de literatura, a l'hotel a on ens allotjem quan anem a Madrid, a la Gran Via,  va estar Hemingway durant la guerra española. (Voldria posar les fotos més petites però ara no m'enrecordo com es fa).

 

 

 

 

 

I ja ficats a l'ambient literari, varem anar a prendre un gin tónic al Café Gijón.  No hi havia cap escriptor que jo conegués però està ple de fotos de clients i sempre dona una certa emoció pensar que el seu esperit pulula per allí.  A veure si s'enganxa alguna cosa!

 

I per acabar aquesta sortida festivo-cultural, varem estar, com no, al Museu del Prado. Les exposicions temporals força bones, unes millors que d'altres, com es lògic.  " Las Furias (Alegoria política y desafío artístico)", amb quadres de les fùries Ticio -o Prometeo-, Tàntalo, Ixión i Sísifo,  per Rubens, Miguel Angel, José de Ribera, Tiziano, etc.   Casi nà!
De Rubens hi ha també una exposició interessant.  Els tapissos que la infanta Isabel Clara Eugenia (filla de Felip Ii) li va encarregar per a "El triunfo de la Eucaristía".  Hi ha uns quants tapissos i tots els models que va pintar Rubens per a la seva execució.  S'han restaurat els quadres treient tot el que s'havia afegit posteriorment i canviant el bastidor  posant unes motlles que s'adaptin a la natural curvatura de la fusta.
Una sala dedicada a un pintor de Cantabria que no coneixiem:  Rogelio de Egusquiza, coneixedor de Wagner i gran admirador de la seva obra.  Són els quadres que va pintar inspirat per l'ópera Parsifal. També hi han dibuixos, "aguafuertes" (com es diu en català?) amb la mateixa temática i inclus un bust de Wagner fet en bronze.  Sempre he trobat admirable els artistas que saben fer pintura i escultura alhora!
I a la Sala Várez Fisa, un mecenas barcelonés, "Arte español del Románico al Renacimiento". Serà perque aquí tenim tanta pintura románica i gótica, o perque ja estavem esgotats, aquesta exposicio la varem pasar a la lleugera.

Com veieu, hi ha material per a recomanar una visita a "la capital del imperio", malgrat la seva alcaldesa, si s'aprofita, a més a més,  per a fer unes tapes als carrerons al costat de la Puerta del Sol.