Un quadre de Cézanne en el qual, últimament hi penso molt: Els jugadors de cartes

És veritat que últimament no escric gaire al bloc. Moltes són les raons que poden resumir-se en dues: la primavera i els interessos. Una vol dir ganes de sortir, d'omplir, de poc buidar... la segona, ara me n'adono és el mateix: moltes altres coses omplen els meus dies. I d'altra banda, aquests dies s'han encongit de tal manera que sembla que poca cosa em càpiga. També podria afegir que tinc una mica la sensació de predicar en el desert, el bloc s'ha convertit en una mena de joc de cartes entre el Rafel i jo, ara tira l'un, ara tira l'altre (i molt de tant en tant, algú que diu ei sóc aquí), però sense ningú més que escolti o a qui interessi la partida. Ja sé que és molt fàcil trobar l'excusa per no actuar però almenys participar. En un joc de butifarra o un partit de tennis, només hi juguen dos però no crec que tingués massa sentit si no hi hagués públic que comentés la jugada i volgués dir la seva. 

Bé no em feu gaire cas, les coses són així i així són. No vull estripar les cartes però a vegades me'n venen ganes. Deu ser la primavera.