dimarts, 22 d’abril de 2014

 Un dels que m'ha estat fent companyia

S'ha acabat la droperia. Vaja, no és exactament això perquè aquests dies no he parat de fer coses d'allò més variat. Ara crec que ja he acabat amb tot el que podia fer sense greu "quebranto" i n'he sortit ben parada. El que no he fet és enfilar-me a la teulada per canviar unes teules ni la nova instal·lació del filtre i els seus additaments de la piscina. He procurat deixar l'escala de banda i embolicar-me en obres menors; que no sigui dit. L'altra dia em picaven els ulls i vaig dir que era pols de porespan i l'Àfrica, amb el seu sarcasme (afectuós) habitual, em va contestar sense immutar-se: sí, això ja els acostuma a passar a les avies. Ves, cria cuervos...o  quina fama que tinc. El que no he fet és submergir-me en la novel·la. He escrit alguna cosa a altes hores de la matinada però durant el dia no tenia aquella pau d'esperit necessària per que s'acostés la musa- erem de set a onze persones humanes més una tortuga que varem trobar. L'ordinador ha patit algun cop, una taca de cola, un vessament d'aiguarràs i altres minúcies però veig que encara funciona. I ja enyoro molt les vinyes que es refan de l'hivern, els camps verdejants, els borrons que omplen les plantes i també les gotes de pluja que han guarnit fulles i herbes aquests últims dies . Ara ja no tinc excusa. Ben trobats

1 comentari:

marisa ha dit...

Benvinguda! Jo que com ja sabeu estic molt embolicada en els afers de salut de'n Joan, només he pogut llegir. Estic amb els contes de Hemingway, amb pomes i cançons de Bertolt Brecht i abans d'ahir he començat a llegir de nou Cien años de Soledad de García Márquez. Jo, al contrari de molta gent que ara resulta que sembla que se'ls hi hagi mort un parent estimat, si que he llegit llibres d'ell. Petons