Després del dia d'ahir em sento en plena ressaca. Vaig fer el meu verset i l'enviada corresponent, vaig anar a ramblejar com tocava, vaig comprar llibres al meu barri perquè s'ha de promocionar la cultura de proximitat i vaig acabar el dia... llegint. O sigui un bon Sant Jordi malgrat tot. I dic això perquè no puc menys de saber que m'abocava a una nostàlgia, saudademorrinyosa segura. Cada any que passa, i a mesura de l'èxit creixent (desmesurat gairebé), el dia es va allunyant més i més del meu record. Aquella passejada tranquil·la descobrint, aquell delit per un, dos quatre o vint llibres, aquell trobar gent coneguda, amics, tot va quedant en un passat només de sentiments. És un dia en que no hi ha pressa, i això és bo, però anar caminant al ritme que et marquen les multituds no és el meu ideal. Descobertes? no cal aquest dia per descobrir. Reivindicacions en comptes d'alegria? Masses enfront de sel·lecció? Roses oenegé en comptes d'aquella rosa escollida expressament per a mi? ... Ja sabeu que soc optimista i puc reduir tot això a dia esplèndid, espetec de bones intencions, singularitat etc, però potser el millor moment del dia va ser quan, finalment em vaig posar a llegir.
Doncs sí Dolors, potser és que em faig gran, però aquesta diada, per a mi no és el que era... tinc la sensació que ja no faig el que vull fer, que tot està programat, dirigit, les roses no són les que eren, per no ser, moltes no són ni naturals i descobrir lectures...segur que no és el millor dia, ara que... també soc positiva eh... El dia va ser esplèndid.
ResponEliminaGràcies pel teu regal.
ResponElimina