L'arpa i les seves vibracions, 328

Ara vinc de l'Auditori, plena de música romàntica així que aparco el tema Galicia per un dia i , us comento el concert d' Anton Bruckner que he escoltat, la Simfonia núm. 4 en Mi bemoll major, anomenada "Romàntica" (Versió 188878/1880).

Bruckner neix a les acaballes del romanticisme a  Alta Àustria el 1824 i mor a Viena el 1896. és un dels mestres més grans del simfonisme, autor de partitures d'una enorme profunditat i ambientació emocional.

 El director Josep Pons, ha conduït l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Aquesta acostumada a tocar partitures de Wagner, ha sigut l'encarregada del concert del dia d'avui. Bruckner admirava profundament a Wagner. A ell va dedicar-li la seva Tercera simfonia. De fet , el seu títol no fa referència a la moderna concepció d'amor romàntic, sino als romanços medievals a l'estil dels  representats per Wagner en òperes com Siegfried i Lohengrin.

L'obra , de poc més d'una hora de durada, consta de quatre moviments, el primer , és complex, però possiblement el més perfecte, situa l'oient dins l'atmosfera d'una societat regida pel codi d'honor cavalleresc, és el despertar del dia en un campament medieval; una albada anunciada per les tropes que aviat deriva en la imatge dels cavallers que marxen cap a la lluita. El segon presenta un desenvolupament poètic i dramàtic, escrit sota la forma d'una declaració d'amor, melancòlic, com una serenata pastoral, en que violoncels i violes introdueixen la melodia. El tercer és un escena vital de caça, el més fantàstic , amarat de les veus i els crits dels caçadors que descansen i mengen a l'ombra de les arbres. L'últim trobem al cavaller fantàstic que s'enfronta al seu propi destí fatal, misteri i expressivitat amb un cant a la vida i al miracle de la creació. 

 Com passa últimament L'Auditori estava mig buit, una pena per a la música i per Barcelona.