dimarts, 4 de febrer de 2014

LA TRESCA I LA VERDESCA



Feia dies que no entrava al bloc i ni tan sols havia vist l'enigma cinematogràfic. Ves per on, la plaça Major de Chinchón, Colón i els llums del Liceu són inconfundibles. Llàstima veure-ho per vençut. Encara ara, després d'una setmana al llit, no estic ben recuperada. Ahir vaig haver de sortir doncs tenia visita a l'ortofonista però vaig tornar en taxi i al llit altre cop. No us explicaré les meves misèries però mai com ara he esperat la primavera. I demà comencem classe amb el Borja...Veurem si puc o els faig el concert i he sortir per cames. Veig també que la Maria Teresa també està de baixa i adolorida. No tindrem allò de la malaltía del carnet d'identitat? 
Com comprendreu res de trescas, i les verdescas una mica pansides. En mig de les boires m'han passat  de llarg molts esdeveniments dels quals volia gaudir i deixar constància: la sessió de pintades als Encants antics, l'Any Nou xinés... i segur que d'altres,  que això és un cistell de cireres. Bé, com us deia, vindran temps millors. Aprofito aquests dies per veure pelis que tenia en espera, però sense exagerar que també m'atabalo. 

4 comentaris:

marisa ha dit...

Jo, com ja us vaig dir, també tinc la síndrome del carnet de identitat, que no la identitat que de moment la tinc bastant clara.
Aguantem una mica companyes que aviat cantarem allò d'en Serrat: "Que a la bandolera em duia la primavera el 20 de març".

Rafel ha dit...

Ja m’estranyava a mi que no diguessis res. Que es això de la malaltía del carnet d'identitat?

Maria Dolors Giral ha dit...

És tot allò que no et passava quan tenies vint anys (o una mica més) i que ara costa de treure't de sobre.

Olga Xirinacs ha dit...

Perillosa, la teva positura entre matalassos: la caiguda pot ser explosiva en sentits diversos...
Bona millora, que un caràcter com el teu, impedit, no me'l sé imaginar.