divendres, 7 de febrer de 2014

Decidida a donar per acabada la meva convalescència me'n vaig a veure l'exposició de Simenon a la biblioteca J. Fuster.
Un cop a la plaça i vista amb una certa perspectiva, torno a sentir-me atabalada per la quantitat d'elements diversos que la composen, convertint-la en una mena de cerimònia de la confusió gràfica. Trope-cents materials diversos: metalls, fustes, colors, estructures, senyals, tot en diferents direccions. El meu cap que encara no està ben centrat sofreix un retrocés d'apreciació que no sé si em serà bo.
 Però ardida, deixant el pobre Pompeu Fabra aclaparat en el seu raconet (per sort està d'esquena a la plaça), m'endinso en la biblioteca que m'apareix com un "remanso de paz" malgrat els molts visitants. A l'exposició quatre persones.
Allí hi ha una gran part del nostre passat. Qui no ha llegit algun dels nombrosíssims llibres del Comissari Maigret? Inclús aquells que mai s'han sentit particularment atrets per les novel·les de misteri han agafat un dia o altre algun d'aquells exemplars de l'Editorial Bruguera, de la Cua de palla o de qualsevol altra editorial. Simenon és dels que mai decep. Perquè no és la trama, no és el misteri, no és la maldat, simplement és la vida, són els personatges tan normals, les situacions tan conegudes, els fets quotidians els que hi veiem reflectits.  
Ja veieu per les fotos que no és una gran exposició: quatre màquines d'escriure, unes ampolles de Calvados o altres vermuts dels que prenia el Comissari, molts exemplars dels títols més coneguts, la majoria amb les cobertes de Giralt-Miracle; i un video que per si sol val tota l'exposició: l'entrevista que li va fer Bernard Pivot, el mític periodista de France 2. En ella hi ha tot Simenon a cor obert, amb tota la seva complexitat simple de persona que li agradaba viure i escriure i que això, la vida, és el que s'hi troba en les seves novel·les. No tan sols en les del Comissari Maigret sinó també en les "serioses" que en deia ell i que, a què negar-ho, són un capítol més de l'assignatura pendent de lectura que procuraré esmenar.














Des de l'exposició, una silueta contempla la Plaça. Què li hagués suggerit?




1 comentari:

marisa ha dit...

Has anat avui? Llàstima. Si m'ho haguessis dit, hauria vingut amb tu.