Hotel Rias Altas |
Anit aterràvem a Barcelona el
grup de 50 persones de Mundo Senior, que hem passat una setmana a Galicia, d'un
viatge cultural anomenat "GALICIA, MARIÑA LUCENSE", tots sans i
estalvis, això si, mullats, calamarsats, ventilats i sacsejats per les
inclemències meteorològiques. Agraeixo a molts de vosaltres les trucades i preocupacions
degudes en part a les noticies dels diaris, TVE i, TV3, reals, però no a tota
la província ha fet el mateix temps i
amb la mateixa intensitat, també hem vist una mica de sol, ho sigui que em
tingut de tot... però no s'ha suspès cap sortida, hem fet el programa complet i
alguns una mica més, val a dir que les ventades molt fortes eren de nit, a més
d'un, el soroll de les branques dels arbres vinclant-se, no el deixava dormir,
però de dia equipats amb impermeables, botes, guants, bufandes i gorres, els paraigües
inservibles, tots endavant a fer cultura i de la bona. Hem visitat A Coruña,
Betanzos, Vigo, Santiago de Compostela, la part més al nord de Cariño,
Ortigueira i Viveiro tot parant a Santo André de Teixido, on mentre la gent
anava a fer un ritual de tirar molles de pa a un salt d'aigua, em vaig quedar
asseguda en un bar ja que la tendinitis del peu esquerra que arrossego de fa
mesos, es va enfadar amb el poc que la cuidava i em va deixar clavada, allí
mentre prenia un cafè la senyora del bar em va invitar a beure unes llàgrimes
de San Andrés i em va mitigar el dolor. Hem tingut els sis dies de guia la
Maria una noia jove i espavilada que no deixava res per explicar.
L'hotel "Rias Altas" situat
a Perillo, a pocs kilòmetres de A Coruña, molt senzill, així com el menjar. Es
pot dir que tot correcte però res a veure amb els altres viatges, en que tot
era més sumptuós. La situació bona, situat entre una llenca de terra, a un
costat teníem el mar, a l'altre la Ria de Burgo, la meva habitació donava al
mar i cada sis hores veiem l'ascens i descens del nivell de les aigües, a més
de les onades i el voleiar de la sorra per la força de l'aire. El grup ha fet pinya, i ens hem fet amics, la majoria
de Barcelona, també Badalona, El Masnou... és clar que sempre es troba algun cigronet negre. Alguns al veure que
prenia apunts, intrigats, m´han dit que entraran al Blog, així que si la Rosa
B. la Maribel, l'Aurora i l'altra Rosa em llegiu,així com algun marit, benvinguts!
Aigua, vent i sorra, tot alhora |
La màquina de fotos és va
encallar el primer dia per l'aigua o pel que
sigui i he fet servir una tableta Samsung, amb molta dificultat, ja que no
coneixia el seu funcionament i tota l'estona em fugia la imatge, en tinc moltes
i boniques, ara em falta aprendre com entrar-les
al bloc?, bé entre els dos estris, els prospectes i mapes que escanejaré
alguna cosa escrita i visual sortirà.
D'això se'n diu ser una persona vital, positiva i optimista. No canviis mai!
ResponEliminaBenvinguda de nou. Galícia és uina meravella i veure-la en un estat tan especial no deixa de ser un privilegi que, estic segura, has sabut aprofitar.
ResponEliminaBenvinguda Maria Teresa. Tinc ganes de veure't! Per a tu no hi compten ni les tendinitis, ni les ventades per a treure't la teva empenta. L'enhorabona! Continuarás explicant coses del teu viatge? Quan la Maria Dolors m'expliqui com posar fotos, jo m'entrenaré. Una abraçada
ResponEliminaM.Teresa, vam pensar molt en tu després de trobar-nos al metro el dia abans del teu viatge. Realment envejo el teu optimisme. Val la pena tenir amigues amb el teu coratge i amb el teu savoir faire. Segur que te'n sortiràs amb les fotos de la tauleta. Les esperem!!!! i també els teus relats!!.
ResponElimina