dissabte, 15 de febrer de 2014

L'arpa i les seves vibracions, 326

                                                               GALICIA, I

Hotel Rias Altas

Anit aterràvem a Barcelona el grup de 50 persones de Mundo Senior, que hem passat una setmana a Galicia, d'un viatge cultural anomenat "GALICIA, MARIÑA LUCENSE", tots sans i estalvis, això si, mullats, calamarsats, ventilats i sacsejats per les inclemències meteorològiques. Agraeixo a molts de vosaltres les trucades i preocupacions degudes en part a les noticies dels diaris, TVE i, TV3, reals, però no a tota la província ha fet el  mateix temps i amb la mateixa intensitat, també hem vist una mica de sol, ho sigui que em tingut de tot... però no s'ha suspès cap sortida, hem fet el programa complet i alguns una mica més, val a dir que les ventades molt fortes eren de nit, a més d'un, el soroll de les branques dels arbres vinclant-se, no el deixava dormir, però de dia equipats amb impermeables, botes, guants, bufandes i gorres, els paraigües inservibles, tots endavant a fer cultura i de la bona. Hem visitat A Coruña, Betanzos, Vigo, Santiago de Compostela, la part més al nord de Cariño, Ortigueira i Viveiro tot parant a Santo André de Teixido, on mentre la gent anava a fer un ritual de tirar molles de pa a un salt d'aigua, em vaig quedar asseguda en un bar ja que la tendinitis del peu esquerra que arrossego de fa mesos, es va enfadar amb el poc que la cuidava i em va deixar clavada, allí mentre prenia un cafè la senyora del bar em va invitar a beure unes llàgrimes de San Andrés i em va mitigar el dolor. Hem tingut els sis dies de guia la Maria una noia jove i espavilada que no deixava res per explicar.
L'hotel "Rias Altas" situat a Perillo, a pocs kilòmetres de A Coruña, molt senzill, així com el menjar. Es pot dir que tot correcte però res a veure amb els altres viatges, en que tot era més sumptuós. La situació bona, situat entre una llenca de terra, a un costat teníem el mar, a l'altre la Ria de Burgo, la meva habitació donava al mar i cada sis hores veiem l'ascens i descens del nivell de les aigües, a més de les onades i el voleiar de la sorra per la força de l'aire.  El grup ha fet pinya, i ens hem fet amics, la majoria de Barcelona, també Badalona, El Masnou... és clar que  sempre es troba  algun cigronet negre. Alguns al veure que prenia apunts, intrigats, m´han dit que entraran al Blog, així que si la Rosa B. la Maribel, l'Aurora i l'altra Rosa em llegiu,així com algun marit, benvinguts!
Aigua, vent i sorra, tot alhora
La màquina de fotos és va encallar el primer dia  per l'aigua o pel que sigui i he fet servir una tableta Samsung, amb molta dificultat, ja que no coneixia el seu funcionament i tota l'estona em fugia la imatge, en tinc moltes i  boniques, ara em falta aprendre com entrar-les al bloc?, bé entre els dos estris, els prospectes i mapes que escanejaré alguna cosa escrita i visual sortirà.

4 comentaris:

marisa ha dit...

D'això se'n diu ser una persona vital, positiva i optimista. No canviis mai!

Maria Dolors Giral ha dit...

Benvinguda de nou. Galícia és uina meravella i veure-la en un estat tan especial no deixa de ser un privilegi que, estic segura, has sabut aprofitar.

Malole Masip ha dit...

Benvinguda Maria Teresa. Tinc ganes de veure't! Per a tu no hi compten ni les tendinitis, ni les ventades per a treure't la teva empenta. L'enhorabona! Continuarás explicant coses del teu viatge? Quan la Maria Dolors m'expliqui com posar fotos, jo m'entrenaré. Una abraçada

Marta ha dit...

M.Teresa, vam pensar molt en tu després de trobar-nos al metro el dia abans del teu viatge. Realment envejo el teu optimisme. Val la pena tenir amigues amb el teu coratge i amb el teu savoir faire. Segur que te'n sortiràs amb les fotos de la tauleta. Les esperem!!!! i també els teus relats!!.