Ara vinc de l'Auditori, plena de música romàntica així que aparco el tema Galicia per un dia i , us comento el concert d' Anton Bruckner que he escoltat, la Simfonia núm. 4 en Mi bemoll major, anomenada "Romàntica" (Versió 188878/1880).
Bruckner neix a les acaballes del romanticisme a Alta Àustria el 1824 i mor a Viena el 1896.
és un dels mestres més grans del simfonisme, autor de partitures d'una enorme
profunditat i ambientació emocional.
El director Josep Pons, ha conduït
l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Aquesta acostumada a tocar
partitures de Wagner, ha sigut l'encarregada del concert del dia d'avui.
Bruckner admirava profundament a Wagner. A ell va dedicar-li la seva Tercera
simfonia. De
fet , el seu títol no fa referència a la moderna concepció d'amor romàntic,
sino als romanços medievals a l'estil dels
representats per Wagner en òperes com Siegfried i Lohengrin.
L'obra , de poc més d'una hora de durada, consta de quatre moviments, el
primer , és complex, però possiblement el més perfecte, situa l'oient dins
l'atmosfera d'una societat regida pel codi d'honor cavalleresc, és el despertar
del dia en un campament medieval; una albada anunciada per les tropes que aviat
deriva en la imatge dels cavallers que marxen cap a la lluita. El segon
presenta un desenvolupament poètic i dramàtic, escrit sota la forma d'una
declaració d'amor, melancòlic, com una serenata pastoral, en que violoncels i
violes introdueixen la melodia. El tercer és un escena vital de caça, el més
fantàstic , amarat de les veus i els crits dels caçadors que descansen i mengen
a l'ombra de les arbres. L'últim trobem al cavaller fantàstic que s'enfronta al
seu propi destí fatal, misteri i expressivitat amb un cant a la vida i al
miracle de la creació.
Com passa últimament L'Auditori
estava mig buit, una pena per a la música i per Barcelona.
Hauries d'aprendre a enviar videos (es fa igual que les fotos) de cada música de que ens parles. És clar que podem buscar-ho pel nostre compte però estaria molt bé.
ResponElimina