dimecres, 12 de febrer de 2014

LA TRESCA I LA VERDESCA

Aquesta és una foto del meu bateig. Com es veu, jo sóc la figura central. Els altres, és clar, son "la família" al complert. Ai quantes històries en sortirien!

Però no ens en anem per les branques. Això ve a tomb per la mort de la Shirley Temple a qui vaig odiar cordialment tota la meva infància. Jo tenia una cosina (tercera a l'esquerra de la primera fila),el meu martiri per ser l'exemple viu de totes les virtuts que, suposadament, jo havia de tenir i no tenia. Era simpatiquíssima, riallera, obedient, dòcil, oportuna... i igual, igual que la Shirley Temple. Aquí està tot explicat i no cal agafar el diccionari per a trobar les "virtuts" contràries que eren les que jo trobava que eren les de debò tenia. Naturalment jo derivava el meu avorriment per la perfecció cap  a la Shirley llunyana i podia respirar fondo quan m'anomenaven la cosina i no sentir-me culpable.
No sé com ens varem poder sortir de l'educació represivo catòlica que ens volien fer entrar ni que fos a cops de martell. Quan ja de gran he vist les pel·licules de la Shirley vaig entendre moltes coses (però mai no em va agradar). Tenia la seva gràcia, és clar però... La meva cosina encara és viva i espero que no trobi el bloc.

1 comentari:

Malole Masip ha dit...

Buscaré la foto del nostre bateig, que sembla ser de la mateixa familia.