PANEM ET CIRCENSES

Vull compartir amb vosaltres la meva vivència d'avui a l'hospital.

1. ALGUNA COSA MÉS QUE UNA ANÈCDOTA. Arribo a l'hospital a les 9 del matí, la sala d'espera pleníssima de nens i familiars. A la taula una nena fent un puzzle, amb mocador al cap que tapa la seva calva i mascareta. Li pregunto si vol que l'ajudi i em somriuen uns preciosos ulls daurats. Llavors veig una altra nena que es mira unes cases de nines i li dic si vol jugar. És morena, d'ulls foscos i li pa...rlo en castellà. Em diu que no però després s'apropa i seu amb nosaltres. Ens posem a fer màscares pel Carnestoltes. Arriba un nen i s'asseu també a fer deures. Li pregunto si té algún dubte i em diu que si. L'ajudo (els deures els fa en català) i parlem en castellà. Llavors, la nena morena em pregunta si parlo català, li dic que si i em diu que ella també. D'on ets? De l'India, em diu. El nen diu que ell és marroquí i que es diu Abderramán. La nena india diu que Abderramán era un senyor molt important. Jo m'inclino davant d'ell i dic: Salam AleiKum i ell i la nena d'ulls daurats (àrab) em responen AleiKum Salam. Jo, dic, també ser dir Habibi (estimat/da) i Sucran (gràcies). Una altra mare i un nen ens miren i jo dic: També se una paraula en rus: Spasiba (gràcies). La mare parla rus i castellà, el nen rus, català i castellà. Arriba una nena i la seva mare, argentina, el pare és català i les dues parlen les dues llengües. Un altre nen parla en francés amb la seva mare i jo li parlo i el consolo en el francés que vaig aprendre al batxillerat. Una nena catalana i la seva mare, brasilera que sempre li parla en català arriben quan jo ja marxo. Què us sembla? Això si que és la ONU i aquesta ONU si que és útil! Ah! i les caretes pel Carnestoltes ens estan quedan maquíssimes.
   
   Ara podria dir moltes coses, però només diré: "El que tenga oídos para oír, que oiga". Mateo. 13:9