divendres, 29 de novembre de 2013

L'arpa i les seves vibracions, 310



                                                  ROMA, II    EL COLISEO

L'alternança de pluja i sol, han sigut la tònica meteorològica de la nostra estada a Roma. Donat que no hem cedit ni un moment a patejar-nos la ciutat, el recurs d'entrar a un cafè a prendre un caputxino esperant passés el xàfac per retornar al carrer i, la solució del secador de cabell a l'hotel per assecar sabates i roba, ens han permès gaudir d'aquesta ciutat museu romà a l'aire lliure.
Enguany hem optat per no anar a Assís ni Florència com els altres anys i, quedar-nos a Roma els vuit dies, d'ells tres intensos de Congrès, que ja en parlarè demà i, visitar en calma el que almenys jo no coneixia de Roma. Així vam dedicar tot un matí a visitar el Coliseum per dins, on un dels companys ens feu de guia particular, ja que com a mestre d'història coneix al detall tot el periode romà des del seu inici fins a la decadència.
Un petit recordatori, sempre en clau de la Roma antiga, construït al segle I en el centre de Roma, era anomenat l'Anfiteatre de Flavi, en honor de la Dinastia Flavia d'emperadors que el va construïr, el nom de Colosseum li ve d'una colossal escultura de Neró, que just estava davant de l'edifici i, sembla que per "portar mala sort" fou enderrocada, tot i que ara dóna nom a l'edifici. Tenia un aforament de 50.000 espectadors, amb 80 files de grades, que des de l'emperador assegut a la primera, segons la categoria de la gent, anaven ocupant les grades fins a dalt. En ell tingueren lloc lluites de gladiadors amb feres i espectacles de diversió. Començat el 70 desprès de Crist sota el mandat de Vespasià, va ser acabat en època de Tito i modificat per Domicià.
Vaig aprendre dues coses: una de les diversions era inundar d'aigua la plataforma per a dur-hi a terme representacions de batalles anteriors guanyades al mediterrà amb lluites amb els enemics, incluits enceses de barques amb foc real, l'altra la confirmació qua allí dins mai hi van ser sacrificats cristians, aquests fets no estan documentats enlloc, si que  foren llençats a les feres en altres estadis on es conserva documentació escrita. La creu que actualment és visible en un costat i que el divendres sant és origen del Via Crucis que presideix el Papa, fou col·locada allí per motius de centralitat de la ciutat. És petita i senzilla de ferro i al meu parer no molesta al conjunt tan colossal.  
És una pena veure l'expoli que ha sofet a travès dels segles, del marbre originari que el cobria en totalitat, sols queden un recó de grades i les cornises més altes, l'altre decora esglésies i palaus de Roma. Posteriorment els terratremols i picapedrés el deixaren en el lamentable estat actual. No obstant encara avui és la icona de la Roma Imperial.
Si puc i se fer-ho us passarè fotos d'aquets matí  tan profitós, que ens va deixar cansats de tan pujar i baixar escales en condicions delporables, des del fosar a la l'ultima grada, mullats de cap a peus. Moderna i ben posada la botiga de llibres i souvenirs on ens escalfarem tot compran llibres i records.  


4 comentaris:

marisa ha dit...

ja teniem ganes de tenir-te aqui i de començar a llegir les teves acurades cròniques!

Maria Dolors Giral ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Maria Dolors Giral ha dit...

Que bé que hagis tornat. La teva crònica de Roma m'hi ja dut, encara que només sigui en imaginació, duent-me una pila de records. Jo també vaig tenir la sort d'anar acompanyada per un historiador que era a l'Acadèmia d'Espanya allí i que ens va fer de cicerone d'excepció. És un privilegi que t'expliquin les coses tan bé.
Benvinguda a la quotidianitat.

Marta ha dit...

A Roma només he anat una vegada i no varem poder visitar el Colosseum per dins atèsa la gran afluència de públic que esperava per entrar, i això que no era a l'estiu. Esperem tornar-hi per poder-lo veure:) Almenys gaudirem de les teves explicacions.