Volia posar una imatge del Crit, d'Edward Munch però aquesta que sembla esquinçar-se les vestidures també em sembla oportuna.
Imagino que aquests dies us heu assabentat del cas Gurlitt, un enorme magatzem d'obres d'art en unes mans particulars que en els revolts temps de les purgues del nazisme van aprofitar per acumular-les i viure amb elles amb tota tranquil·litat. En realitat ell les va acumular i el seu fill se n'ha beneficiat fins ara. De tant en tant en venia alguna (d'estrangis, naturalment) i així anava fent. Es tracta d'unes 1.500 obres d'art "degenerat"- Picasso, Munch, Matisse etc. Aquest home, no vull dir-ne senyor, vivia no solament dissimulat sinó que no estava inscrit al cens, no tenia Seguretat Social, ni assegurança mèdica, ni cobrava pensió de cap mena. L'home invisible, vaja.
Un cop més un cas pel Diablo Cojuelo, que volia destapar les teulades de les cases per veure què feien els seus habitants i que jo sempre tinc present perquè mots cops he pensat que m'agradaria veure què té la gent a casa seva. Per la meva professió he conegut molts casos de col·leccionistes vergonyants que no volen que es coneguin els seus tresors, per raons diverses fàcils d'imaginar.
Un cas que ara, i ja era hora, està en mans de la Policia. Que acabarà passant? De moment és secret del sumari. M'atreveixo a creure que l'actual propietari no sabrà res del que havia fet el seu pare i que com que és gran, més de vuitanta anys, no li passarà res. Algunes pintures aniran a parar a algun museu alemany i algunes es perdran pels camins procel·losos de les investigacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada